L’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc va celebrar aquest dissabte a la nit tradicional sopar de l’elecció de la Princesa i Sant Jordi, en el qual els socis de l’entitat organitzadora voten els candidats i candidates a representar els principals protagonistes de la festa, que enguany tindrà lloc entre el 17 i el 26 d’abril.
La gala es va celebrar al pavelló del Casal Montblanquí, guarnit per a l’ocasió, i va acollir una festa vibrant a la que van assistir mig miler de persones. El procés d’elecció dels candidats a Sant Jordi i Princesa va mantenir les proves d’habilitats escèniques i comunicació que enguany van guanyar en dinamisme. Pel que fa als candidats, Ussama Cantillo Mhir serà el Sant Jordi de la XXXIII Setmana Medieval, ja que va ser l’únic candidat que es va presentar. Recordem que hi poden optar tots els nois que l’any en curs compleixen 21 anys i les noies que en tenen o en faran 18. Pel que fa a la Princesa, la tria va estar plena d’emoció, ja que hi van concórrer 12 candidates. Finalment, els socis i sòcies van escollir Ana Navarro per representar a la Princesa de la Setmana Medieval 2020.
Pel que fa a la resta de protagonistes principals de la festa, que també es van presentar anit, el Rei serà Salvador Masdeu i Victòria Mateu, la Reina. Els Veguers estaran representats per Xavier Carreras i Dolors Abel. Els caps de casa seran els següents: Anna Ribera i Josep Maria Remolà (casa Vilafranca), Rosa Vendrell i Jordi Puigdengoles (casa Gener) i Jordi Sans i Adelaida Serret (casa Alenyà).
Una Setmana Medieval amb diverses novetats
Durant la vetllada, es van avançar algunes de les novetats destacades de la festa d’enguany, que es recullen en l’avant-programa, que es començarà a distribuir aquesta setmana. El primer cap de setmana (18-19 abril) acollirà un nou acte: una emocionant cursa de cavalls al baluard de Santa Anna. Així, aquest tram de la muralla del segle XIV s’estrena també com a escenari de la Setmana Medieval. Aquell cap de setmana també tindran lloc els concerts de les Nits Malignes, i hi tocaran els grups Impuls, Segis i Fiando Temas.
Una altra novetat serà l’acte de cloenda de la 33a edició, el 26 d’abril, amb una representació teatral anomenada «Dones de Llegenda», que vol posar de relleu el paper social – no sempre prou reivindicat- de les dones a l’Edat Mitjana. També és novetat l’espectacle infantil «Llegenda de la Princesa i Sant Jordi», basat en la cantata estrenada durant l’edició passada i de la qual també se n’ha editat un llibre. L’espectacle és de la Factoria Bram i està basat en una obra de Jordi Cartanyà.
També és novetat la recuperació de les escenes de la vida medieval, que tindran lloc el dissabte dia 18 d’abril a la nit, i que enguany giraran entorn l’alimentació a l’edat mitjana. Serà un recorregut per carrers del centre històric de Montblanc, en el qual els visitants veuran diverses escenes en les quals les menges de l’època seran les protagonistes.
La Setmana Medieval 2020 manté els espectacles clàssics, com ara la representació de la Llegenda de Sant Jordi, que enguany es celebrarà el 25 d’abril. És a dir, durant el segon cap de setmana de la festa. També hi haurà lloc pels espectacles de carrer, la Dracum Nocte, el Sopar Medieval o l’entrega de credencials.
Un cartell col·lectiu
El cartell d’enguany està basat en una imatge de la fotògrafa reusenca Marta Kubalik i el protagonitzen els col·lectius que fan possible la festa any rere any. Així, hi apareixen dotze persones que representen els grups de banderes, tambors, flautes, trompetes, dúcties, faranduleres, estàndards, bufons, cavallers, gent del poble, nobles i genets. I un cavall, també protagonista de les comitives.
El president de l’Associació Medieval, Joan López, explica: «Aquesta imatge col·lectiva és un homenatge a la implicació dels centenars de persones que, amb molta feina i il·lusió, fan possible que cada any es celebri la Setmana Medieval. Hi surten alguns dels col·lectius més representatius i, expressament, hem buscat que aquest cop no hi apareguin els protagonistes més icònics». I hi afegeix: «A més, és una mostra de la vitalitat de la festa, així com de la seva transversalitat generacional».
