Una sala plena de gom a gom esperava que les quatre persones convidades, la Judit Ester, advocada, en Sergi Saladié, geògraf, l’Eva Amposta, alcaldessa de Pinell de Brai, i en Manel Torrent, director de l’Institut Català d’Energia, posessin una mica de llum pel que fa als projectes d’aerogeneradors presentats darrerament a la Conca de Barberà, l’Anoia i la Segarra, i les afectacions potencials que en tindrà per a les persones i pel territori.
Va quedar palès que el model de concentració d’aerogeneradors no és la millor opció pel medi rural, per la salut de les persones, pel desenvolupament econòmic ni per evitar el despoblament o l’atur. Ben al contrari, l’impacte ambiental i paisatgístic, la tensió social que genera i l’absència de participació dels habitants, aporta massa complicacions i incerteses.
El Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica és molt ambigu. El seu objectiu bàsicament és escurçar els temps administratius per a l’autorització de les centrals eòliques i plantes solars fotovoltaiques, per bé que aquesta reducció s’assoleix reduint les garanties ambientals i la participació ciutadana; tampoc concreta la contribució econòmica de les promotores amb el territori ni la participació d’agents en els projectes i encara no ha desenvolupat el Pla territorial sectorial que permetria tenir una visió de conjunt del territori. A més, a partir de l’aprovació del Decret llei, la valoració de la viabilitat de les sol·licituds adreçades a la Generalitat queda en mans d’un grup de treball format per set persones, integrades dins d’un òrgan anomenat Ponència d’energies renovables, que decideixen a partir de criteris de caire ambiental, paisatgístic, urbanístic que no estan clarament determinats.
L’aposta per l’autoconsum, la generació distribuïda en el propi territori, amb la reducció de l’impacte ambiental i paisatgístic, la unificació de criteris de remuneració als municipis i retorn a la societat i la participació dels agents locals, són factors que cal posar en valor. Alhora, el foment d’altres energies renovables, com la solar, aprofitant les teulades, o el desplegament en paisatges més antropitzats, són d’altres elements que es van reivindicar.
També es va denunciar la pressió sobre els ajuntaments petits que genera al curt termini de resposta a les sol·licituds de projectes i la manca d’informació i assessorament per part de les autoritats de la Generalitat i de l’Estat. En aquest sentit, es va denunciar que no hi ha temps d’informar a la ciutadania, ni d’avaluar projectes alternatius menys agressius paisatgísticament.
Per tot plegat, es va concloure que cal exigir al Govern de Catalunya una concreció major del Decret, un Pla Territorial Sectorial amb indicadors i valors concrets i una Llei de Transició Ecològica que reguli tots aquests aspectes. Mentrestant, es considera imprescindible una moratòria de llicències fins que es fixi el marc legal que contempli un model de país en l’àmbit del desenvolupament energètic i la transició ecològica.
Des de la plataforma PACA treballem per tal d’organitzar-nos i, en positiu, buscar nous models i alternatives, al costat dels alcaldes de poblacions petites que han de poder escoltar la ciutadania abans de respondre a terminis administratius i aconseguir solucions de l’administració. Per tot això, exigim la suspensió de l’aprovació de projectes fins que no hi hagi una planificació sectorial de la implantació i que es regulin aspectes econòmics, de governança i de respecte mediambiental, paisatgístic i de salut pública.
Les properes xerrades seran a Calaf, Sarral i Cervera
