La Carta del Paisatge de la Conca de Barberà ha rebut un nou impuls per encarar la nova legislatura amb l’aprovació d’un document de consens per part de tots els alcaldes de la comarca reunits a Santa Perpètua de Gaià (Pontils).
El document de consens consta de quatre punts, una presentació i una introducció. A la introducció es detallen els treballs realitzats per redactar la Carta. En aquesta presentació, s’afirma que «a la Conca de Barberà és molt clar que parlem del paisatge com a recurs econòmic, com a element d’identitat i com a valor cultural«. També reconeix «la presència d’exemples únics de gestió històrica del paisatge, com la realitzada pel Monestir de Poblet en el seu entorn agrícola i forestal».
En una altra línia, manifesta que «la Carta del paisatge de la Conca de Barberà ha de ser un instrument útil de concertació d’estratègies a favor del paisatge de la comarca amb la finalitat d’afavorir que en les decisions que s’adoptin sobre el territori i el paisatge per part dels poders públics, hi participin els ciutadans, els agents econòmics, els professionals que intervenen o tenen un bon coneixement del territori, així com els col·lectius de defensa del medi ambient i les entitats de conservació i custòdia del territori».
Posteriorment es dedica un punt a les consideracions generals sobre la Carta on, entre d’altres, s’assenyala el marc normatiu actual que regula aquesta mena de documents. El següent punt està dedicat als principis que han de regir la redacció de la Carta.
I, per últim, es detallen els objectius de qualitat paisatgística que es volen treballar. Per exemple: «recuperar i posar en valor el patrimoni històric de la comarca«, «recuperar el patrimoni etnològic associat a la vida agrícola i els usos tradicionals (cabanes, barraques, eres, corrals, cocons, pous de gel, carboneres…)» o «recuperar els nuclis urbans degradats de la comarca, amb problemes greus de pèrdua de població, i avaluar les possibilitats d’actuació als que ja estan abandonats», entre d’altres punts.
