GEVEN, La Sínia, Terres del Gaià, La Canonja 3, GATA i GEPEC-EdC reclamem el retorn dels cabals ambientals als rius del territori. Les entitats ambientals volen incidir en els aspectes claus sobre la gestió dels rius als àmbits de participació de l’Agència Catalana de l’Aigua.
En un comunicat conjunt de totes les entits reclamen que «des del nostre territori hem constatat que la gestió dels rius i aqüífers a Catalunya es troba molt lluny de complir la Directiva Marc de l’Aigua.» Segons les entitats ambientals, l’organisme competent de qui en depèn el compliment, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), porta un retard de més de 10 anys en la implantació dels cabals de manteniment als principals rius de Tarragona: Gaià, Foix i Francolí.
En el manifest expliquen que «el conflicte territorial sobre la gestió de l’aigua és complex, i venim observant des de l’any 2006 que els processos de participació de l’ACA no deixen de ser un mecanisme de maquillatge per a que les grans corporacions del sector facin negoci amb l’abastament i el sanejament (Aigües Ter-Llobregat, AGBAR, Aigües de Catalunya, SOREA, EMATSA, COMAIGUA, AQUALIA, ACCIONA, AQUAMBIENTE) amb la complicitat dels seus Consorcis i Ajuntaments associats (CAT, Consorci Costa Brava, Mancomunitat PenedèsGarraf, Mancomunitat Bages, Consells Comarcals, etc…).»
A nivell ambiental cal retornar al riu el seu espai fluvial, deixant lliures d’edificacions i infraestructures els terrenys per on l’aigua discorre en cas d’avingudes, remarquen les entitats. Afegeixen que «també cal retornar la funcionalitat dels rius com a embornals d’aigua que afavoreixen la recàrrega natural dels aqüífers, respectant planes al·luvials, meandres, motes naturals, llits de graves i, sobretot, el bosc de ribera com a element de cohesió del terreny i filtre natural de contaminació». Per la qual cosa les entitats signants demanem a l’ACA:
● Un Pla de disminució i retorn dels transvasaments a les seves conques d’origen (Ebre i Siurana)
● Una Llei per a la reutilització de l’aigua de les depuradores urbanes per a usos industrials i agrícoles, en especial les que sanegen nuclis de més de 10.000 habitants
● En el cas concret de la conca de la Riera de la Bisbal, un pla d’aprofitament de les aigües del terciari de l’EDAR de Santa Oliva per a usos agrícoles, de jardineria, industrial etc, i garantir-ne i millorar-ne la qualitat.
● Revisar i millorar el funcionament de les depuradores de municipis petits i en d’altres on s’hagin detectat mancances.
● El compliment dels cabals ambientals fixats per als rius Gaià, Foix, Francolí i Siurana sense cap dilació per a l’any 2020, en les condicions ja aprovades als plans sectorials
● La creació dels Consells de Conca com a organisme territorial permanent, integrats amb les Taules de l’Aigua ja existents, amb representació dels agents socials i ambientals de cada conca
● La revisió i caducitat dels drets concessionals de les Comunitats de Regants, amb especial èmfasi en aquelles que comparteixen la gestió del recurs amb usos que no són estrictament agrícoles (per exemple, Pantà de Riudecanyes, Pantà del Catllar)
● La descontaminació completa del Pantà de Foix i la recuperació ecològica de la seva conca
● Una línia de subvencions exclusiva per a entitats ambientals amb la finalitat de restaurar la dinàmica ecològica de rius i rieres (millorar morfodinàmica fluvial, recàrrega d’aqüífers, filtres verds, regeneració de bosc de ribera, censos i seguiments de fauna i flora, etc…)
● Un estudi detallat sobre la repercussió de costos de les dessalinitzadores sobre el cànon de l’aigua per a ús de boca
● L’actualització de la delimitació de zones inundables tan a l’entorn dels cursos fluvials com al litoral, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i adaptar-ne els planejaments urbanístics actuals i condicionar-ne els futurs.
