Just avui, 10 d’octubre, fa vint-i-cinc anys del moment més fort del temporal de pluja que va afectar tot el país durant tres dies, sobretot el Camp de Tarragona i concretament a la Conca de Barberà en el naixament del riu Francolí.

Els aiguats de Sant Tomàs de 1994 van deixar registres extraordinaris amb especial incís a les Muntanyes de Prades i al Montsant, a més de provocar nou víctimes mortals, la majoria al Vallès.

A l’Espluga de Francolí es van superar els 350 mm i a Vimbodí i Poblet 295 mm. Aquell dia es van acumular 231 l/m2 a Montblanc o 410 mm a Prades. Per moltes poblacions, mai s’havia recollit tanta aigua en 24 hores com aquell dia o, si més no, en les darreres dècades.

Desembocadura del Francolí al Port de Tarragona el 10 d’octubre de 1994 (Font: Generalitat de Catalunya).

El Francolí desbordat i cabal excepcional

Les grans pluges van descarregar sobres les capçaleres dels rius, rieres i torrents i van col·lapsar la xarxa hidrogràfica de tot el Camp de Tarragona. El cabal màxim dels rius no es va poder determinar perquè l’avinguda d’aigua va destruir les estacions d’aforament. Però amb estudis posteriors s’estima que el cabal a Montblanc era de 900 m³/s. El cabal calculat a Montblanc superava el període de retorn de 1000 anys i a Tarragona el cabal era de 1600 m³/s.

Conseqüències dels aiguats

Les zones més afectades van ser la ribera del riu Francolí, des del seu naixement a L’Espluga de Francolí, fins a la desembocadura, al costat del barri mariner de Tarragona. En alguns punts el riu va arribar a tenir fins a tres metres d’alçada, sobrepassant l’altura d’alguns dels ponts que el creuen i causant-ne l’ensorrament de cinc

A Montblanc l’aigua es va endur el pont de la carretera que uneix la població amb Prenafeta. Les pluges, que van començar el dia 9 d’octubre a la nit van durar hores i mantenir un dels moments de màxima intensitat a mig matí del dia 10, al voltant de les onze. La capital de la Conca de Barberà va patir per l’estructura del pont de la carretera N-240 que travessava el municipi. En canvi el Pont Vell, va quedar sota l’aigua i no es va bellugar.

A l’Espluga de Francolí l’aiguat va deixar inservible la museïtzació de la Cova de la Font Major que s’havia estrenat aquell mateix any. Per sort o per desgracia aquell mateix any, a finals d’agost, l’Espluga havia patit un tornado F2 en l’escala Fujita, aquest fenomen va fer que la brigada municipal neteges la llera del riu. Sánchez remarca que “és de les poques vegades que he tirat pel dret com alcalde“. La Junta d’Aigües deia que no podien netejar la llera del riu, però en aquell moment no van fer cas a la indicació.

ÀUDIO: Sánchez exposa la necessitat de netejar el riu

A la població de La Riba la confluència del riu Francolí i el Brugent va provocar una riuada que va derruir el pont d’accés a la població. També es va activar el PLASEQTA – Pla de seguretat de la indústria química de Tarragona- a causa de l’ensorrament del pont que donava accés a la refineria i als municipis de la Pobla de Mafumet i El Morell per la carretera de Valls. La força del riu va ocasionar el trencament de dues conduccions del Rak que transporta diverses substàncies químiques i provocant que aquests productes tòxics s’aboquessin al mar.

Les Administracions parlaven de 15.000 milions de pèrdues i es plantejava la declaració de zona catastròfica per a 139 municipis. La recuperació dels danys de l’octubre més plujós de les últimes tres dècades va ser molt lenta. La Generalitat va avaluar els ajuts necessaris en 31.710 milions.

Inundacions. Aiguats del 10 d’octubre de 1994 a la conca del riu Francolí, aquí al pont Vell al pas per Montblanc. Foto: Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica durant l’episodi va venir caracteritzada per una profunda baixa situada al nord de les Açores i un anticicló a l’Europa central. Aquests dos centres d’acció van produir un marcada i continua advecció d’aire càlid i molt humit del nord d’Àfrica sobre Catalunya a tots els nivells de la troposfera durant uns quants dies: del sud-est en superfície, del sud a 850 hPa i del sud-oest a 500 hPa. L’aire càlid i humit és potencialment molt inestable i la massa d’aire nord-africana empesa cap a Catalunya es va veure obligada a ascendir violentament en topar contra la serralada Prelitoral, produint-se els forts aiguats del 10 i 11 d’octubre.