El nucli d’El Fonoll, a Passanant i Belltall, celebra aquest octubre 20 anys des del seu repoblament. Des de llavors, el poble mil·lenari ha reviscut amb la filosofia naturista com a pal de paller. Convertit ara en l’únic poble nudista de l’Estat espanyol, El Fonoll celebra dues dècades amb un atractiu i un estil de vida que atreu persones d’arreu del món. Per exemple, han rebut visitants de Nova Zelanda, Islàndia, Bèlgica, Holanda o Corea.
ENTREVISTA a Emili Vives, impulsor de l’actual poble d’El Fonoll
Aprofitem un matí d’estiu per trobar-nos amb l’administrador del poble, Emili Vives. El trobem intentant arreglar un petit aerogenerador, i és que aquest és un dels puntals de la filosofia local, l’autosuficiència. Pel que fa a l’energètica, bona part depèn de les diverses plaques solars. «Naturisme és viure en harmonia amb la natura. Aleshores, intentar embrutar i contaminar el mínim possible, tindre els beneficis de la natura tant a nivell energètic, de salut o alimentari», defineix Emili Vives. Això sí, són contraris al parc eòlic que envolta la població perquè constaten que quan es va instal·lar els ingressos d’El Fonoll es van reduir a una cinquena part, per la proximitat dels molins i el soroll.
Emili Vives: «La nuesa és natural, és llibertat»
L’atzar els va portar de Barcelona a la Conca de Barberà i en El Fonoll en ruïnes van decidir aixecar un dels seus projectes de vida. Ser l’únic poble nudista els ha situat al mapa i assolir, per exemple amb la paella dels diumenges, puntes màximes de 250 visitants. L’altra cara de la moneda, la que exposa l’impulsor del projecte, és que ha estat un inconvenient perquè han topat amb moltes limitacions. «Hem tingut una persecució medieval», expressa Emili Vives, molt crític amb les administracions.
De fet, la Fiscalia de Tarragona va presentar una denúncia contra els propietaris per impulsar unes obres sense llicència, però la rehabilitació va avançar perquè els promotors asseguren que es van atendre al silenci administratiu. El Fonoll també ha rebut crítiques per tenir animals en males condicions i per abusos laborals.
Malgrat els entrebancs, Emili Vives se sent satisfet de mantenir el projecte viu 20 anys després. Constata que el més important ha estat el capital humà que han sumat aquests anys. Econòmicament, expressa, que la pretensió és que pugui ser autosuficient, que no generi pèrdues. Vives treballa ara en rehabilitar el poble de Conill, prop de Tàrrega, en aquest cas per crear-hi un espai per a artistes.
