Dues dones que carreguen anys i vivències, on la infància i la vellesa es conjuguen en un aroma nostàlgic carregat d’humor, on l’absurditat és el que caracteritza les seves paraules i l’únic que els queda és una maleta que conté una àmplia col·lecció de souvenirs del temps.
En definitiva, el rastre que deixem enrere no és sinó l’émprenta desdibuixada d’aquells moments, aleshores aparentements banals, que no som capaços d’arraconar en l’oblit.