Intèrprets: Miquel Vilà i Pep Torres
Si heu arribat fins aquí, us ho agraïm. Ens fa molta il·lusió que ens escolteu.
Si teniu menys de trenta anys, heu de saber que això que ara escoltareu, quan nosaltres dos érem petits, no ho hauríeu pogut fer.
Aleshores una de les úniques emissores que es podia escoltar era Rádio Nacional de España. Una emissora que emetia amb AM, res d’FM. De freqüència modulada, que això és el que signifiquen les sigles FM ni n’havíem sentit parlar.
Els sintonitzadors de ràdio dels anys 50 i 60, els de les nostres cases, només tenien ona mitjana i ona curta. Aquesta última no sé si servia per a res, potser només per escoltar la Pirenaica.
La Pirenaica, nom popular de REI Rádio España Independienet, es va convertir durant anys en el referent de la ràdio de la resistència antifranquista a l’Estat Espanyol. Molts la sintonitzaven per convicció, altres per curiositat, però tots escoltaven, després de la melodia de Sospirs d’Espanya del mestre Antonio Álvarez Alonso, aquesta salutació, que va quedar gravada en la memòria de la generació de postguerra.
«Aquí Rádio España Independiente», estación pirinenca, la única emissora española sin censura de Franco».
Avui comencem el nostre programa, amb aquest pasdoble, Suspiros de España.
