Aquest divendres s’ha fet pública la descoberta, a l’Espluga de Francolí, del primer santuari paleolític català amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte que conté més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys. La troballa és excepcional i marca una fita en la història de l’arqueologia catalana.
La troballa va ser localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, quan tot just feia una setmana que la comarca havia sofert una de les pitjors riuades dels últims temps.
L’acte de presentació de la descoberta ha anat a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.
ÀUDIO: Josep Maria Vergès, investigador i director de la troballa, explica la descoberta
«La Conca de Barberà i les Muntanyes de Prades s’està configurant com un punt al centre de l’art prehistòric de Catalunya». Josep M. Vergès
Campanya d’excavació arqueològica
Aquells dies un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social realitzava una campanya d’excavació arqueològica sota la direcció de l’investigador d’aquest centre de recerca i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Josep Maria Vergès. Va ser ell precisament, qui en aquell context, va decidir anar a explorar zones de la cova que desconeixia, concretament va explorar una galeria paral·lela on hi passava la ruta d’aventura. Es va trobar al davant d’un santuari paleolític integrat per més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya. Vergès en declaracions a l’EFMR ho definia així: «En aquests moments és com si ens hagués tocat la loteria. A vegades ja coses que les esperes perquè hi ha hipòtesis, però en aquest cas ha sigut inesperat!»
ÀUDIO: El director de la troballa parla de la sort que han tingut en trobar aquests gravats.
El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous. Ramon Viñas, arqueòleg i especialista en pintures rupestres, explica que «dins d’aquests dos blocs (abstractes i figuratives) hi ha moltes tipologies, hi ha diferents espècies tractades de diferents forma de gravar-ho, això ens indica que hi hagut un procés relativament llarg, i això és molt interessant.»
ÀUDIO: Ramon Viñas, arqueòleg i especialista en pintures rupestres, explica els dos tipus de representacions que s’han trobat.
La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.
Una descoberta excepcional
Tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents. Per tant, es tracta d’una fita en la història de l’arqueologia a Catalunya. A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània. Amb això, i els conjunts amb manifestacions rupestres de les Muntanyes de Prades, Vergès qualifica que «La Conca de Barberà i les Muntanyes de Prades s’està configurant com un punt al centre de l’art prehistòric de Catalunya».
ÀUDIO: Viñas explica com es va assabentar de la troballa
Els gravats que s’han descobert no es poden visitar perquè es troben en una zona de difícil accés i de reduïdes dimensions. Estan realitzats sobre una capa de llims arenosos força tous. L’escassa consistència del suport fa que es puguin malmetre o, fins i tot, esborrar, amb el mínim contacte, i això, donades les petites dimensions de l’espai on es troben, és fàcil que passi si no es té molta cura.
ÀUDIO: Vergès explica el suport dels gravats i la seva consistència
De fet, diverses figures es troben malmeses, i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, abans de la museïtzació de la cova, les ompliren de grafits.
Suport de les institucions
Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.
Les intervencions arqueològiques a la cova de la Font Major compten amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. La col·laboració entre el consistori i l’IPHES està formalitzada a través de convenis de col·laboració per participar de forma conjunta en programes d’investigació, docència i socialització en el camp de l’arqueologia i el patrimoni cultural relacionats amb el municipi.
