El llegat de Jaume I el Conqueridor encara perdura en la Catalunya actual, aquesta és la reclamació que ha fet el president Salvador Illa en un acte d’homenatge als 750 anys de la mort d’aquesta figura clau en la història del país. Illa ha reclamat la importància de continuar lluitant per la unitat, la llengua i el territori.
ÀUDIO: El president del Govern, Salvador Illa, reflexiona de la importància del llegat de Jaume I
Jaume I, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller, destaca com una figura clau en l’ampliació del territori i l’ampliació de la Corona d’Aragó.
ÀUDIO: L’historiador Stefano Maria Cingolani recorda la figura de Jaume I
Les restes de Jaume I, qui va morir a Valencià el 27 de juliol de 1276, es van veure profanades l’any 1837 a causa de l’anomenada Desamortització de Mendizábal, durant aquest temps les restes van ser recollides pel rector de l’Espluga de Francolí i més endavant dutes a Tarragona on van romandre fins que es van poder retornar a l’actual tomba situada a Poblet.
ÀUDIO: L’Abad de Poblet, Rafael Barrué, parla de la tomba de Jaume I com a lloc de trobada
L’homenatge ha comptat amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán, així com diputats i alcaldes del Camp de Tarragona.
Apunt biogràfic
Jaume I va néixer l’any 1208 a Montpeller i va esdevenir rei d’Aragó, de Mallorca i de València, a més de comte de Barcelona i senyor de Montpeller. Va pujar al tron molt jove, arran de la mort del seu pare, Pere el Catòlic, caigut a la batalla de Muret el 1213. Durant el seu llarg regnat de seixanta-tres anys, el més extens dels monarques de la Corona d’Aragó, va impulsar l’expansió territorial cap al Mediterrani amb les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1238). El seu regnat també va afavorir l’expansió del comerç i la marina catalans i va posar les bases del futur Consolat de Mar. La seva obra i el seu pensament ens han arribat, en bona part, a través del «Llibre dels fets», la crònica que ell mateix va dictar i que constitueix un dels testimonis més valuosos de la historiografia medieval catalana.
Segons diverses fonts historiogràfiques, en els darrers moments de la seva vida el rei va voler vestir l’hàbit de monjo del cister, en sintonia amb la seva vinculació espiritual amb l’orde, abans de ser sepultat a l’església. Jaume I escollí sepultura al monestir de Poblet igual que el seu avi Alfons I el Cast. No fou fins el regnat de Pere III el Cerimoniós que s’instituí Poblet com a panteó dels reis de la Corona d’Aragó.
