Intèrprets: Martina Sancho, Elisenda Rosell, Martina Rodríguez i Arnau Ruau.
Convidats: Antonio Tarrats, Maria Ànguela, Miquel Sabaté i Joan Sabaté.
La llengua i els dialectes
Vosaltres, què diríeu que parleu, una llengua o un dialecte?
És veritat que el català és una llengua i el valencià o el mallorquí són dialectes?
En realitat, què és un dialecte?
Els dialectes són maneres diferents de parlar una llengua. Cada llengua té els seus
dialectes i els seus subdialectes. Cada dialecte es parla en una zona concreta. Aquí, a
Catalunya, tenim bastants dialectes i subdialectes.
Però, primer de tot, hem d’entendre que tots aquests dialectes i subdialectes estan situats o
bé al bloc oriental o bé al bloc occidental del territori de parla catalana.
La diferència entre aquests dos blocs és que al bloc oriental es neutralitzen les vocal àtones
i, en canvi, al bloc occidental, això no passa.
Per exemple, al bloc oriental direm “ ella pr [u] test [ə ]”. Però al bloc occidental, aquest
mateix verb serà articulat així: “ella pr [o ] test [a] o ella pr[o] test [e].
Dins de cada bloc, tenim els dialectes i subdialectes. Són aquests:
● Bloc oriental
Dialectes:
- Nord-oriental ( també anomenat Rossellonès)
- Sud-oriental (que inclou tres subdialectes: gironí, central i tarragoní)
- Balear(que inclou tres subdialectes: mallorquí, menorquí i eivissenc)
- Alguerès
● Passem al bloc occidental. Tenim dos dialectes: - Nord-occidental (que inclou quatre subdialectes: pallarès, ribagorçà, lleidatà i tortosí)
- Sud oriental(que inclou tres subdialectes: septentrional, central o apitxat i meridional)
I què passa amb l’Espluga? en quin bloc estem? A quin dialecte i subdialecte
pertanyem?
El nostre poble, l’Espluga de Francolí, està en una línea de transició. Això vol dir que,
agafem característiques del bloc oriental i del bloc occidental.
Així, per exemple, diem “acabe” i no neutralitzem la -a àtona final, però sí que neutralitzem
la -o- àtona del verb “p[u]drie” .
Per a mi, els dialectes són diferents maneres de parlar el nostre idioma, i això és el que el fa
bonic.
I, sobretot, no oblideu mai que tots tots tots parlem un dialecte de la nostra llengua.
La paraula “llengua” es refereix a la suma de tots els dialectes de tots els parlants. Per tant,
en un sentit estricte, no hi ha ningú que parli la llengua.
Arnau Ruau Tarrats
La llengua i els dialectes
Els dialectes del català són maneres diferents de parlar la mateixa
llengua, segons el lloc on viu cada persona. A vegades, la gent
discuteix en parlar d’aquest tema perquè pensa que el seu dialecte
és el “més correcte” o el que representa millor la llengua catalana.
Aquestes discussions passen perquè cadascú s’estima molt la seva
manera de parlar i volen que sigui respectada. Però la veritat és
que tots els dialectes tenen el mateix valor i expliquen la història i la
cultura de cada territori. Cap és superior a un altre, perquè tots
formen part d’un mateix conjunt. Si escoltem els altres, podrem
entendre millor la riquesa de la llengua. Al final, tots parlem
dialectes diferents, però junts fem possible que la nostra estimada
llengua sobrevisqui perquè la utilitzem.
Joan Sabaté Espasa
La llengua i els dialectes
Hi ha gent que diu que ells parlen la llengua de veritat i que els altres
només parlen un dialecte. Però, si hi pensem bé, tots ens entenem i tots
parlem la mateixa llengua, el català.
Jo crec que tots els dialectes són igual de vàlids i importants. No té sentit
dir que un és millor que un altre. Cada persona parla com ha après a casa o
al seu poble. Els dialectes només són maneres diferents de dir el mateix, i
fins i tot tu mateix tens una forma o algun tret lingüístic que només dius tu,
d’això se’n diu idiolecte.
Per això, pensar que uns parlen català de veritat i els altres només dialectes
és absurd. Al final, tots som part de la mateixa llengua, i això és el que
realment importa.
Miquel Sabaté Espasa
