L’Espluga de Francolí va posar punt final a l’edició de retorn d’El Vi fa Sang amb una cloenda inèdita. El festival de novel·la criminal en català va jutjar aquest diumenge al migdia les riuades del Francolí, l’última va ser el 2019 amb un balanç catastròfic. Sobre l’escenari del Teatre del casal, es va representar un judici amb la intenció de trobar els culpables i, especialment, evitar que en un futur els aiguats provoquin estralls.
El presentador Xavier Grasset va exercir de jutge en un tribunal format per escriptors i experts en el medi ambient. Enriqueta Moix (escriptora) i Josep M. Vallès (promotor cultural, escriptor i historiador) van actuar en nom de l’acusació, mentre que per la defensa van intervenir Xavier Garcia (escriptor, periodista i ecologista) i Joan Pallisé (exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya).
Hi va haver cinc testimonis cridats per l’acusació i un per la defensa, tot i que al capdavall tots van coincidir a culpar altres agents. La principal conclusió, deia el jutge Grasset, és que la responsabilitat dels danys d’una riuada és compartida entre tots plegats. El debat va servir per entendre que el repte reclama un esforç col·lectiu, però que, alhora, ens dotem d’uns organismes que han de fer la seva feina. El veredicte va dictar quatre màximes: Prevenció, planificació, comunicació i exigir responsabilitats.
El judici havia quedat pendent
Els organitzadors d’El Vi fa Sang ja s’imaginaven l’acte per a l’edició del 2020, que no es va celebrar per la pandèmia. Els fets ja no són tan recents, però les riuades, malauradament, continuen sent una qüestió d’actualitat i, segur, que de futur.
Una de les activitats que major interès ha despertat aquests darrers dies ha estat la xerrada de Jordi Roca al Museu Terra titulada «L’Espluga, poble de crims» en la qual l’historiador local va repassar la crònica negra viscuda al municipi.
Des de divendres i fins aquest diumenge, la sisena edició del festival ha presentat un total de 15 novetats literàries. Una bona xifra, destacava el comissari. La sensació que és que el retorn ha despertat força interès i que el gènere criminal passa per un bon moment. Hi ha ajudat el gran interès pel true crime amb Crims de 3cat com a gran fenomen a casa nostra.
ÀUDIO: Diversos autors avaluen l’estat de salut de la novel·la criminal i policíaca
Sigui com sigui, el català parteix en desavantatge a les llibreries, com apunten els escriptors, ja que el públic majoritari acostuma a decantar-se per llegir en castellà.
ÀUDIO: Els escriptors reconeixen la dificultat afegida de publicar en català
