Aquest divendres s’estrena al Museu Terra una nova exposició dedicada a la tècnica de la pedra seca, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO des de l’any 2018. La mostra és un passeig per descobrir la importància d’aquestes construccions i el seu valor pel territori posant l’accent en la sostenibilitat convertint-se en espai de flora i fauna o tallafocs, entre altres funcions vitals per lluitar contra el canvi climàtic.
ÀUDIO: El director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala, reclama la pedra seca com un patrimoni de futur
L’exposició s’organitza en 3 àmbits. El primer descriu la gran diversitat paisatgística de Catalunya, i se centra en 4 paisatges on les construccions de pedra seca en formen part intrínseca i notable com són la plana de l’Alt Camp, Sant Llorenç del Munt i l’Obac – el Cairat, les Garrigues Baixes i la vall del Corb i la plana del Baix Ebre-Montsià. El segon s’atura en una sèrie de característiques i valors que fan de la pedra seca un bé universal: 8 conceptes per dimensionar-la. El tercer posa l’accent en el repoblament del món rural i les conseqüències positives que té per a la recuperació dels paisatges i la presència de les construccions de la pedra seca.






L’exposició veu la pedra seca com una aposta de futur. En un món complex i incert, aquesta mostra va molt més enllà de ser un cant nostàlgic a una manera de fer antiga i es presenta com una aposta ferma per combatre els reptes que ens planteja el futur. També inclou una proposta educativa creada per l’ocasió i adreçada a alumnes des de cicle mitjà d’educació primària fins a batxillerat.
ÀUDIO: La directora del Museu Terra, Gemma Carbó, explica que aquest ha sigut un projecte conjunt
Es tracta d’una iniciativa de la Direcció General de Difusió amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, l’Associacionisme Cultural i el Museu Terra i produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert. Comissariada pel seu director, Pere Sala i Martí i per Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué, la museografia és de Queralt Suau i el disseny gràfic, d’Opisso Studio. L’audiovisual de nova creació ‘Escriure en el temps’ és de Mercedes Álvarez.