Intèrprets: Martina Sancho, Elisenda Rosell. Convidats: Arnau Trullos Vizcarra, Marta Amigó i Arnau Ruau Tarrats.
Aquesta vegada explicarem i comentarem el conte que va escriure l’Arnau Trullols a cinquè de primària i que es titula «Quin campionat!». L’escoltarem i, a partir del text, parlarem de l’esforç, la dedicació, la constància…
Quin campionat!
Text escrit per l’Arnau Trullols Vizcarra i guardonat en el Certamen Literari del casal de
l’Espluga, 2024
Em dic Bernat i ara mateix estic vivint una experiència única: si guanyo aquesta
partida d’escacs, que és l’última, podria pujar al podi del Campionat Individual de
Tarragona del grup C. Aquest Campionat és un torneig on totes les persones de la
província de Tarragona poden jugar, tant grans com petits, i és el meu somni des que
en vaig a sentir a parlar. Es juga a l’Hospitalet de l’Infant durant 9 diumenges.
M’agrada molt jugar a escacs. Vaig començar a jugar amb cinc anys. Al principi no
m’acabava de convèncer, preferia anar a jugar al parc en lloc d’anar a entrenar i
aprendre el nom de les peces i tàctiques, però a poc a poc vaig començar a sentir
passió pels alfils, torres, l’enroc, les diferents apertures… Actualment entreno dos
cops per setmana durant una hora i mitja. Tinc dos entrenadors que m’ensenyen
noves estratègies i, sobretot, a no perdre la concentració, un dels aspectes més
importants d’aquest joc.
Ara, en aquests moments, estic al davant del tauler i tinc molts nervis. Malgrat això
no perdo la concentració. El meu contrincant i jo estem gairebé igualats. Ell m’ha
menjat dos peons i una torre i jo, un cavall, un alfil i un peó.
Recordo la primera partida del torneig. Em vaig enfrontar a un nen que es deia
Andreu. Aquell dia estava molt adormit perquè em vaig haver d’aixecar molt d’hora
per arribar puntual al pavelló. Va arrencar la primera jornada. M’anava guanyant
posicionalment, però finalment es va deixar dues peces i amb un final amb avantatge
vaig poder guanyar-lo.
El diumenge següent em va tocar jugar contra la Júlia. La partida va començar molt
bé, anava millor que ella i em vaig endur la victòria. Ja portava 2 punts de 2
possibles! Estava molt content, tot i que la mare sempre em diu que no es pot
abaixar la guàrdia…
La següent setmana tocava la tercera ronda i vaig començar molt millor que el
Josep, un senyor gran amb qui em va tocar jugar. Vam fer taules, que en escacs vol
dir empatar. Aquell dia el Sr Josep em va ensenyar que aquest joc no té edat!
A la pròxima ronda em va tocar el Lluc, que en poc temps va haver d’abandonar
perquè li vaig posar molt complicat. Vaig guanyar-li la dama i poca cosa més va
poder fer…
Anaven passant les setmanes i ja érem a mig campionat. Jo estava il·lusionat veient
els resultats que havia aconseguit gràcies al meu esforç, l’ajuda dels meus
entrenadors i el suport de la meva família.
La cinquena ronda la jugava contra l’Aleix i el vaig poder guanyar, però a la següent
vaig empatar contra el Miquel. Aquesta partida la podria haver perdut, vaig tenir sort.
El torneig arribava a la recta final i es posava complicat.
Els disgustos van començar a partir de la setena ronda. Jugava contra el Pau i vaig
perdre la partida pel temps. No us ho havia explicat, però les partides d’escacs als
campionats es juguen amb un rellotge especial. En Pau, a més, va ser un rival molt
dur i complicat de fer-li escac i mat.
A la penúltima ronda, l’octava, m’enfrontava a l’Eudald. Una partida que vaig
començar molt bé, però amb uns canvis de peces vam arribar a un final favorable
per a ell. De totes maneres, vaig aconseguir unes taules, cosa que em va permetre
arribar fins on soc ara: a l’última partida.
Ara sí, ja hi som, és el moment més important ja que m’estic enfrontant contra el
germà petit del Pau, el Roc, i això em permetrà, si guanyo, pujar al podi. El meu
caparró està aquí pensant; ell també ho fa. Tenim una hora i mitja per poder
demostrar tot el que hem estat aprenent durant aquests anys. Juga molt bé. Ara
mateix m’acaba de cruspir un cavall i jo només li he pogut guanyar 2 peons. El
temps passa volant… Estem tan concentrats en la partida que no ens adonem que hi
ha moltíssima gent al nostre voltant gaudint del joc que estem fent. La partida està
sent intensa, molt emocionant; ara ell m’ataca una peça, jo intento defensar-la… i
així fins a acabar la partida.
Voleu saber si vaig aconseguir podi?
Finalment, al torneig vaig fer 6,5 punts de 9 possibles i el Pau en va fer 7,5. Ja no
podia quedar primer. Tanmateix, encara podia fer podi. Havia d’esperar que tots els
participants acabessin les seves partides. El Miquel estava jugant contra el Pau i
aquest últim l’havia de guanyar. Per sort, van fer taules, fet que encara em feia tenir
possibilitats. També jugava l’Eudald contra el Josep. No podia guanyar el Josep, si
no, jo no quedava entre els tres primers. Va guanyar l’Eudald, que tenia els mateixos
punts que jo. La cosa estava entre l’Eudald i jo.
Vam marxar cap a casa, sense saber el desempat i, mentre estava dinant, vaig
consultar els resultats que sortien a la pàgina web i… SÍ! Al final els resultats de tots
van fer que jo acabés TERCER!!
L’esforç, la dedicació, la constància… van fer possible que el meu somni es
convertís en realitat. Quina emoció i alegria…ufff quin campionat!
