Intèrprets: Martina Sancho, Elisenda Rosell i Omaima Lakehal. Convidats: Arnau Ruau Tarrats i Xavier Lozano.

Aquesta vegada explicarem i comentarem el conte que va escriure l’Arnau Ruau a sisè de primària i que es titula «Per fi, Ciutat Gegantera». L’escoltarem i, a partir del text, parlarem del valor del seguici popular i l’estima pels seus elements.

Per fi, Ciutat Gegantera
Arnau Ruau Tarrats

2012, 6è Primària
Com ja saps… o hauries de saber… l’1 de maig de 1998 es van estrenar a Montserrat una parella
de gegants que pertanyen a l’ACGC.

En Treball i Na Cultura cada any són portats per una colla gegantera diferent, juntament amb
els gegantons que s’estrenaren anys després. Aquest poble o ciutat obté el títol de Ciutat
Gegantera. I al 2030 li va tocar al meu poble! Poder fer ballar aquests gegants que representen
Catalunya va ser tot un regal per a la nostra colla.
Aquell 1 de maig de 2030 era el primer dia de tot un any que hauríem de portar-los i… Ai! Que
encara no m’he presentat! Soc el Guillem, un aficionat del món dels gegants. Però us he de dir
que l’1 de maig de 2030 va passar el pitjor que podia haver passat.

  • Com? Que no han arribat?- vaig preguntar preocupat.
  • No… M’han dit que haurem de portar les rèpliques- em va respondre la Josefina, la cap de
    colla.
  • Com? Però que no van canviar el reglament i van acordar que les rèpliques no es poden
    portar si no és per una emergència? I els gegantons?- vaig insistir.
  • Els gegants originals i els gegantons han desaparegut! I això és una emergència! Els gegantons
    no tenen rèpliques!- cridava la Josefina amb el rostre decebut.
  • La data és avui o mai. Les rèpliques o res- vaig raonar.

Després d’unes hores, la colla que havia anat a buscar les rèpliques va fer una trucada
inesperada.

  • Què? Tampoc hi són? Aquí n’està passant una de grossa! -va dir sorpresa la Josefina.
  • Què? Què passa? -vaig preguntar intrigat.
  • Que les rèpliques també han desaparegut!- va respondre la Josefina amb molta inquietud.
    Ben aviat la policia se’n va assabentar i va començar la recerca dels gegants que aquella
    mateixa tarda havien desaparegut. I, com no podia ser d’altra manera, la Josefina i jo vam anar
    amb ells per ajudar-los. O almenys aquesta era la intenció…
    El primer que vam fer va ser anar al lloc on havien desaparegut els originals i vam prendre
    mostres. Després vam anar allà on les rèpliques havien desaparegut i hi vam fer el mateix. En
    aquest lloc, hi vam trobar una carta que deia: “Si voleu trobar on són els gegants, una sèrie de
    pistes haureu de seguir”.
    Estava clar. No havien desaparegut. Algú amb ment retorçada els havia segrestat. La primera
    pista era allí. Vam buscar i rebuscar fins que…

  • La tinc! -vaig exclamar orgullós.
    Hi havia escrit:
  • La següent pista és on guarden uns gegants fets per l’Ingenio i restaurats pel taller Manel
    Casserres i Boix.
  • Està clar! El Ponç Hug i la Beatriu -vam dir alhora la Josefina i jo . No ens venia al cap cap
    més parella de gegants.
    L’endemà, havent menjat un plat de macarrons pràcticament sense gana, vam anar al
    magatzem i vam estar buscant. Al cap d’una hora vam trobar la pista a dins del remolc.
    Hi havia escrit…
    “La tercera pista trobaràs si a l’escenari la vas a buscar”.
    -Però, l’escenari, no està desmuntat? -vaig preguntar.
    -Ostres! No hi havia pensat! -va exclamar la Josefina.
    Per sort, quan vam arribar, un noi dels que desmuntava l’escenari ens va donar el sobre
    que havia trobat. A dins ho deia…
    “Penúltima pista. Si l’última pista vols tenir, a l’Ajuntament hauràs d’anar”.
    Tot seguit, i sense perdre ni un segon, ens vam dirigir cap a l’Ajuntament, on l’alcalde ens
    esperava. Ens va dir que havia trobat un sobre a dins d’un calaix. Al paper hi deia…
    “He tornat els gegants allà on els original van desaparèixer”.
  • Quèèèèèèèèèèèè`??? -ens vam preguntar tots.
    Ràpidament, vam anar al magatzem de Torreforta i els vam trobar, però…
  • Estan en molt mal estat -vaig dir mentre em queien les llàgrimes.
  • No et preocupis, Guillem, que hem contactat amb el taller Casserres de Solsona i els
    restauraran -em va dir la Josefina per consolar-me.

Finalment, l’1 de maig de 2031, al cap d’un any, per fi vam ser Ciutat Gegantera.
Passats vint anys d’aquell fet, encara ho recordo com si fos ahir.