Un equip de l’IPHES que estava treballant a l’entorn dels Cogullons, al terme municipal de Montblanc, ha posat al descobert més de 250 gravats prehistòrics a l’indret conegut com la Roca de les Ferradures. Es tracta d’una zona de les Muntanyes de Prades amb una gran concentració d’abrics amb conjunts d’art rupestre.
ÀUDIO: El director de la campanya, Josep Maria Vergès, comenta la troballa
Es calcula que podrien tenir entre 4.200 i 4.500 anys d’antiguitat. El conjunt es troba a l’aire lliure en una roca sorrenca de centenars de metres. Això el converteix en un dels jaciments més importants de Catalunya pel que fa a gravats rupestres postpaleolítics. A banda de la Roca de les Ferradures, n’han trobat més també en roques properes a aquestes, fet que fa pensar als investigadors que es tracta d’un enorme complex de gravats prehistòrics.
ÀUDIO: Vergès explica el procés de la recerca
La troballa inicial es remunta a fa més de 50 anys
Aquest conjunt de gravats va ser descobert a finals de la dècada de 1970 per Ramon Capdevila, aficionat a l’arqueologia i antic col·laborador d’en Salvador Vilaseca, però, més enllà de la publicació d’algunes fotografies i comentaris, mai havia estat objecte d’estudi, ni se li havia donat gaire importància. Els treballs realitzats per l’IPHES-CERCA han permès descobrir molts més gravats dels que es coneixien, alguns d’ells en un estat de conservació extraordinari, i posar de manifest que aquests no es concentren sols a l’indret conegut com a Roca de les Ferradures, sinó que s’estenen per una extensió de terreny de centenars de metres.
Els gravats trobats se situen a terra, realitzats mitjançant la tècnica del picotejat, sobre la superfície d’una extensa roca. Entre els gravats localitzats hi ha una gran varietat de formes i motius, alguns d’ells formant escenes. Els més representats són les anomenades ferradures, que donen nom al jaciment, i les creus, que en realitat es pensa que són representacions humanes molt simplificades.
ÀUDIO: Josep Maria Vergès explica quines són les formes trobades
Aquesta ha estat la primera campanya realitzada, i davant la troballa excepcional, s’espera que se’n pugui fer una segona per seguir descobrint la roca, que tindria 100 metres més.
La hipòtesi sobre la cronologia dels gravats és que els primers es podien haver realitzat a finals del Calcolític i inicis de l’edat del Bronze, fa poc més de 4000 anys, però que també se’n realitzaren durant l’edat del Ferro i, possiblement, en moments posteriors. Això implica que, si com es pensa, aquest gravats estan relacionats amb algun tipus de culte o cerimònia, aquest s’hauria mantingut durant més d’un miler d’anys.
ÀUDIO: El director de la campanya parla sobre la possible hipòtesi de per què es troben aquí aquests gravats
Els gravats han estat documentats mitjançant escàner 3D i fotogrametria, per tal d’obtenir-ne models 3D d’alta resolució, tant a nivell de malla com de textura. Aquests permetran fer-ne l’estudi detallat i la difusió a nivell virtual, constituït alhora una eina de primer nivell per garantir-ne la conservació i la preservació.
ÀUDIO: La coordinadora de la campanya, Miriam Salas, explica les tècniques utilitzades per documentar els gravats
El Departament de Cultura de la Generalitat està estudiant declarar aquest conjunt de gravats com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i s’està estudiant com protegir-los.
