Entre el 17 d’octubre i el 4 de novembre del 2022 es va dur a terme la cinquena campanya d’excavació en el jaciment neolític de Cantacorbs, en el municipi de Rojals sota la direcció de Paula Mateo Lomba, investigadora predoctoral FPI a l’IPHES-CERCA i de Juan Luis Fernández Marchena investigador del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona i de l’IPHES-CERCA.

Els treballs que s’han dut a terme al jaciment han permès ampliar i confirmar la presència de poblacions humanes neolítiques en un dels punts més alts de les muntanyes de Prades. El jaciment de Cantacorbs està situat a serreta que duu el mateix nom, un altiplà calcari a més de 1.000 m.s.m, proper a la població de Rojals (Montblanc, Tarragona). És el punt més alt de la zona, i domina tant la vall del Brugent com el Pla de la Burguera. El jaciment és conegut des dels anys 30 del segle passat. Va ser publicada a la dècada dels anys 30 per Salvador Vilaseca, el qual va fer algunes intervencions al llarg dels anys, les últimes amb el seu col·laborador Ramon Capdevila. Aquest últim va cedir temporalment a investigadors del IPHES alguns dels materials inèdits recuperats. Els treballs de excavació por part del IPHES van començar en 2017 amb l’objectiu de contextualitzar la col·lecció antiga i valorar la idoneïtat de començar un projecte d’excavacions sistemàtiques. Davant la riquesa dels materials recuperats i la certesa de la conservació in situ dels materials en estratigrafia es va decidir preparar un projecte d’excavacions que es manté fins a l’actualitat.

Els objectius de la campanya d’enguany han sigut documentar els nivells arqueològics presents a la Cala 2 i aprofundir en l’estratigrafia de la Cala 3.

A la Cala 2, de 12 m2, s’ha dut a terme una excavació manual de tota la superfície de l’anomenat nivell 2. El resultat d’aquests treballs ha permès recuperar abundants restes lítiques (més de 700 peces), fragments de percutors i molins, així com també ceràmica i terra cuita. També s’han recuperat, per primera vegada, restes òssies i carbons. També cal destacar també que de l’excavació d’aquest nivell 2 s’ha documentat una acumulació de pedres que s’ha interpretat com un tancament; això ens explicaria que les poblacions neolítiques que van ocupar aquest espai van modificar-lo per tal de compartimentar-lo per a diferents activitats i usos.

Pel què fa a la Cala 3, s’hi ha dut a terme també una excavació manual de 2 m2. Aquest espai correspon a un abric reblert de sediments, en el qual, gràcies a aquest sondeig, s’hi ha documentat fins a tres nivells arqueològics diferents, els quals han proporcionat abundants restes lítiques, carbons i un fragment d’os cremat. La total absència de restes ceràmiques en el seu conjunt, fa pensar que podrien correspondre a nivells arqueològics més antics. 

Sens dubte, l’excavació programada en el jaciment de Cantacorbs permetrà entendre als investigadors/es quina era la necessitat d’aquests grups de colonitzar aquesta zona d’alta muntanya així com també conèixer els modes de vida dels grups humans que, possiblement, foren els responsables de les manifestacions artístiques llevantines i esquemàtiques conegudes a les muntanyes de Prades.

Nombrosos materials recuperats a la Cala 2. Foto: IPHES-CERCA