A partir de l’any vinent s’exploraran zones de les Coves de l’Espluga ara per ara desconegudes. Els arqueòlegs de l’Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Socia (IPHES) treballen amb dues grans metes: conèixer tot el sistema de galeries del subsòl i localitzar la que era la boca d’accés a la cova durant la prehistòria. Els investigadors afirmen que el que ha sortit a la llum és només una petita part de la cavitat.

L’objectiu de les pròximes campanyes a les Coves de l’Espluga se centrarà a obrir noves galeries. Els experts estan convençuts que el subsòl d’aquest racó de la Conca de Barberà amaga altres cavitats d’interès. L’arqueòleg de l’IPHES Josep Maria Vergés veu molt interessant localitzar aquests racons de la cova que podria contenir gravats o altres elements intactes. 

A la recerca de la porta d’entrada

Des que es va descobrir el primer conjunt de gravats paleolítics, a finals d’octubre del 2019, l’altra fita que s’han marcat és localitzar la que va ser la porta d’entrada a la cova quan va estar habitada, durant la prehistòria. Hi ha dos indicis que confirmarien la seva existència; un que els gravats estan a més de 200 metres de l’actual accés i, el segon, pel fet d’haver-hi detectat restes de microfauna. De fet, les primeres hipòtesis apunten que aquest accés estaria situat prop del carrer de Sant Antoni.

D’altra banda, mitjançant tècniques de geofísica es vol definir tot el sistema de la cova. Actualment, només s’han traçat 3,5 quilòmetres de galeries, però Josep Maria Vergés afirma que això només és una petita part «d’una cova immensa».  

ÀUDIO: L’arqueòleg Josep Maria Vergés destaca la voluntat de descobrir nous espais

El que es pretén fer aviat és accedir al primer sifó de la cova, fent una petita perforació des de l’exterior perquè els arqueòlegs hi puguin entrar. Més endavant podrien fer el mateix per endinsar-se al segon sifó, que mai s’ha pogut superar.

Tot plegat, traslladarà les investigacions a un escenari molt més gran del que s’ha explorat fins ara i suposaria un salt de gegant en el coneixement que avui en dia es té de la cavitat. 

Es farà una rèplica visitable dels gravats

Detall d’un dels gravats (Imatge: Cedida)

Aquesta és una línia de treball, l’altra es concretarà en una rèplica dels gravats paleolítics descoberts ara fa un parell d’anys. El propòsit de l’Ajuntament, a partir de l’any vinent, és el de reproduir els 400 motius en un espai accessible perquè puguin ser visitables i, així, protegir els gravats originals. 

ÀUDIO: La doctorand de l’IPHES, Míriam Salas, explica què es farà amb els gravats

L’any passat ja es van escanejar amb alta resolució i des de llavors s’estan estudiant els símbols per concretar, entre d’altres, l’antiguitat de cada element i els diversos autors i estils dels gravats.

En el marc d’aquesta investigació, que desenvolupa l’arqueòloga Míriam Salas com a tesi doctoral, també s’han realitzat aquest novembre diverses proves per fer un estudi dels sediments. En aquest sentit, el que pretenen des de l’IPHES és esbrinar el volum de la cova en cada etapa de la història i, per exemple, saber com era la galeria dels gravats fa almenys 15.000 anys quan es van dibuixar els símbols.