L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i els propietaris del Pla Parcial Milmanda-Riu Sec mantenen converses per desbloquejar un dels pocs àmbits de creixement urbanístic disponibles al municipi. Permetria construir nous habitatges i la qüestió ara mateix és acordar com es desenvolupa i amb quines fases, ja que executar tot el pla íntegrament resulta inviable i ha estat fins ara una de les traves del projecte. Aquesta és una de les solucions a la falta d’habitatge a la vila, però no l’única perquè des del govern local es considera que s’han d’impulsar alhora altres vies per resoldre la problemàtica, com la rehabilitació de cases al centre històric o facilitar l’accés de joves a contractes de lloguer.
La falta d’habitatge de nova construcció, l’abandonament del nucli antic, el despoblament o els preus elevats del mercat immobiliari van centrar el debat monogràfic d’aquest diumenge a l’Ajuntament a Casa. Els grups municipals del consistori i dues veus expertes van radiografiar la situació actual i van proposar sortides a la problemàtica.
El pla parcial de Milmanda – Riu Sec, en tres fases
Fa anys que l’Espluga té sobre la taula l’opció de construir uns 200 habitatges entre pisos, adossats i unifamiliars a la zona que es troba compresa a l’entorn del Pavelló d’Esports David Rovira i el camp de futbol. És el que recull el Pla Parcial Milmanda-Riu Sec. L’anterior govern ja va plantejar una opció per tirar endavant els habitatges de forma esglaonada i ara l’actual govern proposa una altra fórmula, també per fases, però dividint el projecte en carrers. Així, l’actual proposta tindria tres etapes. La més immediata podria ser la construcció dels edificis adjacents al carrer Milmanda per aixecar, inicialment, aquesta primera façana. La segona i tercera fase se centrarien a urbanitzar i crear habitatges a la zona més propera al camp de Futbol i a l’antic camp de tir. Tant propietaris com representants polítics s’emplacen a continuar-ne parlant, però confien que aviat el projecte pugui tirar endavant.
ÀUDIO: El regidor de Junts per l’Espluga, Moissés Ferrete, es mostra en acord amb la proposta presentada per l’equip de govern
D’altra banda, des de l’Ajuntament també s’ha donat a conèixer l’interès per iniciar l’edificació del terreny que es troba entre el carrer Pau Casals i l’avinguda Catalunya. Fa uns mesos els promotors es van posar en contacte amb l’administració local per estudiar el pla, que encara es troba en una fase embrionària.
ÀUDIO: L’alcalde de l’Espluga, Josep Maria Vidal, detalla el pla d’edificació al carrer Pau Casals
També es troba en procés d’execució la creació d’uns habitatges socials de lloguer a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Actualment, es preparà el concurs per iniciar les gestions amb un arquitecte i, de cara al 2023, s’espera licitar l’obra. També es van destacar altres tipus d’habitatges com el cooperatiu o la masoveria urbana, segons la qual es lloga per un preu simbòlic un habitatge i el llogater s’encarrega de la seva reforma.
Creació del Consell de l’Habitatge
Això sí, el més imminent en aquesta matèria serà la creació del Consell de l’Habitatge a l’Espluga de Francolí que es votarà en el ple municipal d’aquest dijous. Aquesta nova eina ha de servir de punt de trobada entre sector públic i privar per fer el seguiment de les polítiques i actuacions que estableix el nou Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge.
Al municipi hi ha concens polític, com a mínim, per acceptar que la falta d’habitatge no és una problemàtica exclusiva de l’Espluga i que la solució és complexa i diversa. També argumenten que un dels reptes és aconseguir que els joves no marxin de la població i sense ofertes de lloguer és difícil de retenir-los.
ÀUDIO: L’alcalde de l’Espluga de Francolí posa èmfasis en la falta d’habitatges de lloguer per gent jove
Alta demanda de lloguers i habitatges abandonats
Més enllà que la construcció d’obra nova està aturada, l’altra realitat és la falta de llars en bones condicions, ja que la majoria es troben al centre del municipi, han estat heretades i la inversió necessària per aconseguir que sigui habitable és costosa, motiu pel qual s’acaben abandonant. A més, els habitatges de certa antiguitat tenen sovint dificultats per complir la normativa actual, el que complica la seva rehabilitació integral.
ÀUDIO: El regidor de Nova Espluga, Francesc Sánchez, lamenta les dificultats accedir a un habitatge
ÀUDIO: La tècnica d’habitatge del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Ester Teixidó, explica la necessitat d’impulsar el lloguer als nuclis antics
Aquest fet es contraposa amb la demanda a l’alça de lloguers que està experimentat el municipi i que es tradueix en una pujada dels preus per sobre del valor real. En els últims anys els lloguers a l’Espluga han experimentat una pujada de més de 100 euros. Situacions com aquesta s’intenten contrarestar amb propostes com la borsa d’habitatges creada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, que dona més garanties als propietaris i llogaters.
ÀUDIO: El copropietari dels terrenys destinats al pla parcial Milmanda – Riusec, Ramon Minguella, parla de la pujada de preus
Ajuts a la rehabilitació
Durant aquest 2022 l’Ajuntament de l’Espluga obrirà una nova línia de subvencions per reformar habitatges del municipi, amb la condició que els propietaris que els vulguin llogar o vendre els afegeixin a la borsa d’habitatge del Consell Comarcal. L’alcalde, Josep Maria Vidal, assumeix que la partida de 50.000 euros és només un punt de partida. Recorda, a més, que també continuen actius els ajuts, per exemple, per la millora de façanes.
A part de les propostes en marxa, hi ha ajuts com el fons Next Generation, provinents d’Europa, i que pròximament es podrien traduir en nous ajuts per habitatge social o bé per reformes emmarcades en la millora de l’eficiència energètica. Una línia, aquesta darrera, que des del Consell Comarcal insten a aprofitar i avancen que faran d’enllaç. Actualment, l’Ajuntament estudia on es podria ubicar aquesta nova proposta. També aposten per la recuperació de la Llei de Barris, gràcies al qual la Generalitat oferia subvencions i ajuts per frenar la regressió urbanística al centre del municipi.
Un altre dels factors que entrarà recentment en joc és l’obertura del túnel del coll de Lilla que escurçarà la distància entre la Conca de Barberà i la resta del Camp de Tarragona. Quin efecte tindrà? Cap a quin costat desplaçarà la població? Doncs els tertulians d’aquest diumenge no s’atreveixen a fer apostes. Això sí, si es vol facilitar que algú esculli viure a la Conca i treballar, per exemple, a la capital de la demarcació, també caldrà tenir places d’habitatge disponibles.
ÀUDIO: Josep Maria Vidal explica el funcionament de les noves subvencions per reformar habitatges
