… no ho crec, deia Sant Tomàs en saber que Jesús havia ressuscitat. I el mateix dèiem els
conquencs quan ens parlaven del túnel del Coll de Lilla. Un projecte que va arribar a la
categoria d’imaginari per l’extensa acumulació de retard, de pressupost i de voluntat política. I
també complex, perquè tots sabem que la geologia de la zona no és senzilla i que va fer molt
difícil la construcció del túnel del tren d’alta velocitat. Però el cert és que aquesta tardor el
túnel es començarà a perforar. I si ve no podem imaginar les complicacions que es trobaran a
dins, per previstes que estiguin, haver arribat fins aquí és ja d’entrada un somni complert. Fa
mesos que els periodistes intentàvem explicar als ciutadans que el projecte anava endavant, i
nosaltres mateixos intentàvem esbrinar si es tractava només de promeses electorals. I algú ens
preguntava: segur que sí? Voleu dir? No serà… aquest túnel no es construirà. I de sobte, tots
hem vist com al peu del Coll de Lilla, a l’altura de Montblanc, s’aixecaven dos turons de terra
nova, per l’on l’autovia A27 aterrarà a la Conca. I algun dia ens obrirà les portes al futur. Ara ja
no hi ha marxa enrere. El túnel del Coll de Lilla serà una realitat i cal que ens preparem pel que
suposarà. No podem fer-nos encara il·lusions, ningú ha estat dins la muntanya, però cal que els
nostres dirigents preparin una clara estratègia de futur que porti la comarca cap a un camí de
futur que no perjudiqui la nostra essència. Que no suposi una pèrdua de serveis marxant per
l’autovia, sinó una victòria en qualitat de vida.
