El procés de despoblament de la Conca de Barberà és indiscutible durant els darrers anys. Però, aquest fet no és actual, ja que la comarca ha perdut més del 25% de la seva població des del començament del segle XX. Aquest despoblament anirà a més, segons l’escenari amb què treballa l’IDESCAT apunta que la Conca de Barberà podria arribar a perdre fins al 5% de la seva població actual amb només tres dècades vista.

La Conca de Barberà l’any 1920 tenia 26.504 habitants, en canvi aquest 2020 l’ha tancat amb 19.947. La pèrdua és de 6.557 persones durant 100 anys, representant un 25%. Aquesta situació preocupa al Consell Comarcal de la Conca, que durant l’últim Consell d’Alcaldes, el president del Consell, Magí Trullols, va invitar a tots els alcaldes a treballar plegats per revertir la situació. “El que penso que ens hauria de preocupar tots més és que l’any 2019 – 2020, la Conca de Barberà ha estat una de les tres comarques del país que ha perdut població”, informava el president. A més a més, afegia que “s’han d’aprendre iniciatives i accions a nivell de Consell per revertir la situació, perquè és un tema molt important”. La comarca durant aquest 2020 ha baixat dels 20.000 habitants, una xifra similar a la del 2004.

ÀUDIO: El president del Consell Comarcal, Magí Trullols, parla de la mala tendència a la comarca

ÀUDIO: Trullols creu que s’han de fer accions imminents per revertir la situació

El 90,9% de municipis de la comarca han perdut població

De fet, no tots els municipis de la comarca han perdut població i han seguit la tendència de la comarca, tanmateix aquells que n’han perdut han estat els més petits, ja que les poblacions com l’Espluga de Francolí o Montblanc han estat els dos únics municipis que han guanyat habitants durant els últims 100 anys. La capital de la Conca de Barberà el 1920 tenia 5.079 habitants i aquest darrer any el va tancar amb 7.379, això ha significat un augment del 31%. L’evolució demogràfica de l’Espluga de Francolí no és tan major, però també n’ha guanyat, ja que ara fa 100 anys en tenia 3.173 i actualment 3.736 (+15,07%). Contràriament, per exemple, Senan ha perdut un 82,5% dels seus habitants durant l’últim segle passant dels 248 habitants als 44. El mateix passa a Conesa que ha tingut una despoblació progressiva del 80,5% o de Forès que ha estat el municipi que ha perdut més habitants.

Vallfogona de Riucorb (Imatge: Pep Morató)

Evolució demogràfica dels municipis de la comarca

MUNICIPI19202020%
Barberà de la Conca1.325498-62,42
Blancafort1.158382-67,02
Conesa511100-80,5
L’Espluga de Francolí3.1733.736+15,07
Forès44543-90,34
Les Piles402210-47,77
Llorac42191-78,39
Montblanc5.0797.379+31
Passanant i Belltall973155-84,07
Pira536503-6,16
Pontils527122-76,86
Rocafort de Queralt689211-69,38
Santa Coloma de Queralt3.2242.672-17,13
Sarral2.2391.538-31,31
Savallà del Comtat37053-85,68
Senan24844-82,5
Solivella1.626632-61,14
Vallclara33288-73,5
Vallfogona de Riucorb49677-84,48
Vilanova de Prades395107-72,92
Vilaverd757443-41,48

Si la Conca de Barberà es compara amb altres comarques de Catalunya, la Conca no és la més afectada, però sí de les que més del Camp de Tarragona, ja que segons les dades de l’IDESCAT les tres comarques que han perdut més població els últims cent anys són el Priorat (-55%), la Terra Alta (-51%) i el Pallars Sobirà (-49%). Paral·lelament a la pèrdua de residents, ha anat augmentat l’envelliment en totes aquestes comarques: el 22% dels veïns de la Conca de Barberà tenen 65 anys o més.

Savallà del Comtat és dels municipis que ha perdut més població (Imatge: Pep Morató)

Els serveis bàsics un dels principals problemes

En els territoris rurals els serveis bàsics són molt escassos comparats amb els de les àrees metropolitanes de les quatre capitals. L’hospital més pròxim pot estar a una hora en cotxe, l’institut a tres quarts d’hora amb autobús, la farmàcia al municipi del costat o per anar a comprar roba has de desplaçar-te a una gran ciutat. També passa amb les comunicacions, ja que algunes carreteres són intransitables i el transport públic és ficció. Sense oblidar una de les demandes de totes les famílies i empreses: una bona connexió a internet. Fins i tot un be escàs com l’aigua potable en molts muncipis de la Baixa Segarra encara no arriba.

Font no potable de Llorac (Imatge: Pep Morató)