Aquest 5 de gener de 2021 la comitiva dels Reis d’Orient no podrà fer entrada al poble per la carretera de Poblet. La pandèmia de la COVID-19 i les restriccions del Govern han obligat a suspendre la cavalcada per primer cop des de fa 60 anys, malgrat s’havia previst una ampliació del recorregut perquè arribés a tots els barris de l’Espluga sense provocar aglomeracions. L’obligació de fer actes de Nadal estàtics i no en moviment o itinerants però, ha obligat l’Ajuntament i la Comissió de Reis ha fer una transformació total de la rebuda de Ses Majestats, mai vista fins ara, el moment sanitari més complex del que portem de pandèmia a l’Espluga de Francolí, amb major nombre d’infectats i amb noves restriccions anunciades a partir d’aquest dijous.

Les tres suspensions de la cavalcada

Una suspensió de la cavalcada d’aquestes característiques no és habitual. Aquest cop s’ha produït per una pandèmia, i ha estat la tercera vegada en 116 anys que no s’ha pogut celebrar amb normalitat. La primera etapa sense cavalcades va ser la Guerra Civil (1936-1939). El 1939, només 5 dies abans de la festa de Reis va caure sobre l’Espluga el recordat bombardeig mortal de l’aviació feixista, el matí de Cap d’Any, a 4 dies de l’entrada a l’Espluga de les tropes franquistes. La segona ocasió va ser en una etapa d’inestabilitat organitzativa i cultural a l’Espluga, entre el 1957 i el 1961, amb diferents intents per remuntar. Els motius eren les picabaralles i malentesos entre els organitzadors, les entitats i la parròquia. Malgrat això, i tot i les penúries de certs moments, els Reis d’Orients -que són màgics, sempre han tingut enginy per portar regals als nens de l’Espluga des de l’any 1905, com aquest 2021.

La que us presentem a continuació, és la trajectòria documentada d’una de les festes en actiu més antigues de l’Espluga que hem recopilat gràcies a la bibliografia, a les diferents cròniques referenciades de Joan Guasch, Cosme Garrell i M. Àngela Anguera i a la memòria oral de Josep M. Mercadé, Josep M. Vallès, Ramon Vendrell, M. Àngela Anguera, Enric Vives i recollint records familiars propis.

Tot plegat començava fa 116 anys:

El convent dels Pares Paüls, a finals del segle XIX (Àlbum Coneix l’Espluga i estima-la).

1905 | Primera cavalcada de què es té constància a l’Espluga (Roca, 2005). Les famílies vinculades a la Parròquia van animar els joves de la vila a fer la cavalcada de Reis (Garrell, 1974). Hi havia antecedents a Alcoi (País Valencià), que va ser la primera (1866); Igualada (1895) i Sant Vicenç dels Horts (1896).

Aquella primera cavalcada de l’Espluga va sortir del convent dels Pares Paüls –actual Residència Jaume I- habitat llavors per germanes paüles. Se’n diu cavalcada per què, precisament, anaven a cavall. Cosme Garrell transcriu a ‘Recull de l’Espluga’ (1974) una nota d’un infant de l’època:

Els Reis sortien del convent i anaven a la parròquia, però en arribar al passeig ja havien fet figa els fanals“.

A banda cada 1 de gener ja se celebrava la festa de Cap d’Any o de traspàs d’any. A tall d’exemple, la del 31 de desembre de 1900 es va celebrar amb una missa de mitja nit amb l’ajuntament present i 800 assistents. S’havien col·locat garlandes i il·luminacions a les principals cases (destorbades pel fort i molestós vent que va fer aquells dies) – Ramon Dalmau, cronista. En l’àmbit religiós l’1 de gener se celebrava la Circumcisió de Jesús o el primer diumenge: ‘El Sant nom de Jesús’ (Roca, 2005).

1910-1924 | Hi ha cròniques breus de Joan Farré Gual al Correo catalán (Vallès, 2017). L’any 1914, el veterinari de l’Espluga Josep Masalles Camps escriu el poema ‘Nit de Reis’, on descriu clarament les emocions de la festa. El format de cavalcada inicial es va mantenir fins l’arribada dels pares Paüls el 1910, que van incentivar encara més l’acció dels joves espluguins formant un grup de joves actius anomenat ‘L’Aliança’ (Garrell, 1974) fins arribar a la cavalcada més sonada de l’època, el 5 de gener de 1922 o 1923, en què fins i tot la revista ‘El Francolí’ va escriure una carta als reis.

El Francolí, 28 de desembre de 1922

Uns mesos abans, Lluís Carulla publicava el 1921, al primer número d’El Francolí, els seus anhels per l’Espluga del futur, just ara farà 100 anys.

El diumenge després de l’Epifania (6 de gener) se celebrava la Festa de la Sagrada Família (el 1921 se’n va constituir una associació) i el 17 de gener, Sant Antoni, la benedicció dels animals i el tomb pels carrers. El 22 de gener, Sant Vicenç, la Fira, el dia de la setmana que fos. (Roca, 2005).

1924-1936 | Es forma la Congregació Mariana i Les Filles de Maria que junt amb els pares Paüls organitzen la festa de Reis fins el 1936. Segurament no es va celebrar durant la Guerra Civil.

Tot i que no està documentat des de quan (possiblement des del 1910), la cavalcada començava al carrer de la Font (entrada de la vila, per la Font Baixa), seguia pel carrer Major i per la plaça de l’Església arribava a l’Abadia on els rebia el rector (Roca, 2005).  Cantaven aquesta corranda:

Visca els tres Reis de l’Orient

Que porten coses Per tota la gent;

I una botifarra Per les meves dents!

Roca (2005)

1939 | L’1 de gener de 1939 l’aviació de la Legió Condor feixista va bombardejar l’Espluga provocant 7 morts, 22 ferits i 35 edificis ensorrats –hi havia refugis a la cova del Castell, corral del Potreta –Ametllers-, plaça de l’Església i Pedrera- (Roca, 2005).

L’edifici de l’Abadia, o Rectoria, a l’esquerra, on es rebien els reis (Àlbum: Coneix l’Espluga i estima-la)

1940-1956 | Després de la Guerra Civil espanyola es va recuperar (Parròquia, Marians i pares Paüls) el mateix recorregut de la cavalcada des de la Font Baixa. Segons explica M. Àngela Anguera (2021) els Reis sortien al balcó de l’Abadia i saludaven a la població. En algunes ocasions, afegeix, sortien des de la mateixa església Vella, que llavors estava en desús i s’utilitzava com a espai cultural. Amb l’arribada del poder franquista a l’Espluga es va incorporar al final de l’acte a la plaça de l’Església -dita llavors del Generalíssimo- el cant de l’himne falangista ‘Cara al sol’ i la salutació feixista (Roca, 2005).  Les cròniques (Garrell, 1974) parlen de “les festes més sonades” de l’època. Aquells anys, el 10 de gener es celebrava la ‘Fiesta de la Liberación’, commemorant el 10 de gener de 1939, dia de l’entrada de les tropes franquistes a l’Espluga (Roca, 2005).

En aquesta època, els infants feien la carta –la tiraven a la bústia de l’Oficina de Correus (M. Àngela Anguera, 2021)- i esperaven el regal de matinada, posant una sabata amb ordi o blat i aigua pels camells/cavalls al balcó o al peu del foc a terra, que l’endemà trobaven buida i amb un regal al costat (Anguera, 2021).

1957 | Es deixa de celebrar puntualment la festa de Reis per una polèmica entre els capdavanters -Mn. Pascual, Mn. Badia i els Marians- (Garrell, 1974) que sembla que es va estendre també al 1960 i el 1961 (Vallès, 2021), generant la segona etapa d’aturada de la festa des de la suspensió per la Guerra Civil.

1958 | L’associació d’Educació i Descans agafa puntualment el relleu i organitza la festa de Reis pel seu compte (Jaume Tost i Josep Trullols) amb una recollida de cartes a l’església Vella el 4 de gener i el dia 5, cavalcada i discursos al balcó de la Rectoria –Mercadé recorda, pels records del seu pare, els enginyosos discursos de Mn. Joan Badia- seguit del repartiment de joguines per les cases de la vila –el primer de què es té constància– i després, lliurament de joguines com a acte benèfic al centre Cultural (Garrell, 1974). Ramon Buldó Rosell (2021) recorda que quan tenia 5 o 6 anys (1958) els Reis li van pujar un pupitre de fusta pel balcó, amb una escala. Ramon Vendrell (2021) explica que no van arribar poder pujar el regal pel balcó i li van entregar a la porta.

1959 | El grup de Marians torna a implicar-se amb la festa de Reis fins que la festa torna a devaluar-se (Garrell, 1974). Josep M. Mercadé recorda que amb fanalets els infants de la vila anaven a rebre els Reis a la plaça de sant Isidre (Ctra. de Poblet) per on arribaven a cavall i també en cotxe. Després anaven a l’església Vella a donar la carta i després cap a casa a esperar els regals.

1960-1961 | Segons Josep M. Vallès (2021), la crisi organitzativa de 1957 segueix i aquests dos anys no se celebra cavalcada, en un context d’estancament cultural i desmotivació general.

El Rei Baltasar, Josep Rosell, de Cal Milhomes, muntat a cavall durant la cavalcada, probablement de l’any 1963. (Arxiu Ramon Vendrell)

1962 | Els joves del moment amb Josep M. Vallès al capdavant inicien diversos projectes culturals i agafen el relleu dels Pastorets al Centre Cultural, recuperen l’emissora de ràdio dels Pares Paüls, recuperen el grup d’Armats i impulsen la recuperació de la cavalcada de Reis, que arriben amb carros i cavalls i al capdavant un grup de 20 motoristes espluguins. Almenys aquell any i possiblement el següent es va tornar a fer un repartiment de paquets casa per casa, amb escales pels balcons (Vallès i Vendrell, 2021). Segons explica Josep M. Mercadé (2021) ell esperava una bicicleta de 3 rodes observant el repartiment davant la fusteria del seu pare (carrer de Sant Antoni), i hi va haver un problema de repartiment davant de Cal Gamell (no trobaven els paquets).

Els Reis Melcior i Gaspar, Josep Bergadà i Josep Borges, entrant a l’església Vella probablement el 1963. (Arxiu Ramon Vendrell)

1965 | Amb l’estrena del Casal es va començar a fer una recepció dels Reis al teatre. Com s’havia fet anys abans a l’església Vella, ara els nens els donaven la carta ara al Casal (podien triar el Rei que preferien que els portés els regals) i després es trobaven els regals a casa -a la finestra o al balcó- (Nuri Bosch, 2021).

Els germans Josep M. (petit) i Antoni Garrell (jove) fan entrega de la carta als Reis d’Orient, l’any 1970, al Casal -aprox. (Foto: Recull de l’Espluga, 1974)

1968 | La manca d’interès dels anteriors organitzadors i dels propis joves espluguins per la festa de Reis es fa evident i se sap que en aquesta època la comitiva venia de Blancafort, llogada (aquí s’havien fet malbé els vestits) i entrava, com sempre per la Font Baixa (s’explicava que els Reis venien en tren des de l’estació) fins la plaça de l’Església (Garrell, 1974). La brigada del Casal –amb Jordi Montserrat al capdavant, també implicat amb l’organització dels reis des de 1962– preparava la carrossa i engalanava el teatre i anava a buscar la comitiva al Celler Cooperatiu (Mercadé, 2021). Sembla que els Reis només feien una breu passejada per l’Espluga, tornant després al seu poble (Mercadé, 2020) i per tant, sense repartiment per les cases tot i que M. Àngela Anguera i també Josep M. Vallès expliquen (2021) que almenys el 1972 i el 1973 si que es va fer el repartiment dels regals casa per casa durant el vespre, tot i que aquesta dada podria referir-se al 1975.

Joventut de l’Alt Camp, 15 de gener de 1972

Una crònica de Joan Guasch al periòdic Joventut de l’Alt Camp esmenta per primer cop el patge Gregori i explica que el 1972 “ja no van venir en cavalcada (en cavalls) sinó en carrossa motoritzada” i en una del 1974 afegeix que els Reis van visitar l’església i van saludar des del balcó de la Casa de la Vila abans de ser rebuts al teatre del Casal. Acaba dient: “després, devien passar a repartir… ” sense especificar si es referia al repartiment màgic de matinada, o a un repartiment físic durant el vespre.

1974 | Una donació extraordinària, el 1974 del llavors regidor a l’Ajuntament, Eloi Pros, que en aquell moment tenia els fills petits, va permetre pagar part d’uns nous vestits pels tres reis, els tres patges i els dos heralds, utilitzats durant les dècades següents (Ramon Vendrell, 2021). Això desvinculava, en certa manera, la cavalcada del Casal i la vinculava a la recent creada Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi Mare de Déu del Carme (fundada, entre d’altres per Eloi Pros) on els Reis van començar a repartir els regals pels alumnes després de la cavalcada i abans d’anar a les cases.

Els tres Reis, l’any 1975, amb els vestits comprats el 1974, a l’església Nova, on feien l’adoració al nen Jesús: Joan Morgades, Josep Rosell i Ramon Vendrell i els patges Cosme Garrell, Valentí Martí i Antoni Just. (Arxiu Ramon Vendrell)

1975 | Aprofitant els vestits nous, es decideix llogar vestits per un grup de patges i iniciar el repartiment casa per casa  que ha arribat sense aturador fins als nostres dies (Ramon Vendrell, 2021). En aquell moment s’incorpora a la comissió Ramon Vendrell, qui explica que van construir-se tres carrosses, una per cada rei, efímeres, i que ja van sortir aquella cavalcada. La recollida de cartes es comença a fer uns dies abans –el dissabte abans- amb la visita del patge Gregori a l’església Vella (Vendrell, 2021).

La carrossa efímera del Rei Baltasar, en forma de trineu, l’any 1975 davant del Casal (Arxiu Ramon Vendrell)

1976 | Es reprèn la representació dels Pastorets per primer cop al Teatre del Casal per destinar els beneficis a la dignificació de la cavalcada de Reis a proposta de Josep M. Vallès en una reunió entre joves, Casal i Ajuntament. Josep M. Mercadé (2021) també hi era i explica que el 1976 les representacions dels Pastorets van destinar el superàvit a la compra de tot el nou material: 24.675 pessetes. S’hi van sumar 50.000 pessetes guanyades en el sorteig de 3 lots de productes cedits per les botigues locals i exposats al Bar del Casal. Durant aquells anys era habitual fer sortejos de productes dels comerços locals en pro de la cavalcada de reis.

La comitiva i els Reis d’Orient (Jordi Montserrat -Lep, Joan Morgades i Josep Rosell -Milhomes) de l’any 1976, amb els nous vestits recent estrenats, a l’escenari del Casal. (Arxiu Josep M. Mercadé)
La primer gran carrossa dels Reis d’Orient, datada del 1976, moment de reactivació de la cavalcada. (Arxiu Josep M. Mercadé)

La recol·lecta va permetre renovar-la totalment el 1976 convertint-la en una lluïda comitiva i des de llavors, incorporar-hi els elements com (Mercadé, 2021):

  • Estrena de l’estrella corpòria de ferro revestida de roba blanca il·luminada per dins iniciant la cavalcada, obsequi del Casal, ja que fins llavors s’havia penjat a la façana.  (Vallès i Vendrell, 2021)
  • Estrena d’una carrossa (ara desapareguda) amb un portal de Betlem “vivent”.
  • Estrena d’una carrossa pels tres reis amb trones incorporades.
  • Estrena de dues carrosses-remolc per cada rei per transportar-hi les joguines.
Preparatius de la Cavalcada de 1976 a l’antiga capella dels Pares Paüls (Arxiu Josep M. Mercadé)

Tots el muntatge dels elements es va fer a l’antic convent dels Pares Paüls (actual Residència Jaume I) ja que a l’exterior, on hi havia el camp de futbol conventual s’hi havia dipositat molta fusta provinent del desmuntatge de l’antic Centre Cultural que va permetre a la nova comissió fer les estructures de les carrosses i tractors (Mercadé, 2021). Els anys successius el muntatge de les carrosses es feia a la piscina (Vallès, 2021) o al Celler (Vendrell, 2021) en remolcs de pagesos.

La comitiva també es preparava i vestia a l’església del convent dels pares Paüls (actual capella de la Residència, inaugurada el 1979) que ja era propietat de Lluís Carulla, d’on sortien en comitiva cap al carrer de la Pedrera (actual Sant Vicenç de Paül), passant per la portalada que llavors tancava el recinte del Convent, on el primer any no va poder passar l’estrella (la van haver de mig desmuntar per poder passar). Des d’allà es dirigien a la carretera de Montblanc on començava la cavalcada (substituint doncs l’arribada per la Font Baixa).

Entrada dels Reis d’Orient i els seus patges al teatre del Casal l’any 1977. (Arxiu Josep M. Mercadé)

1978 | S’estrena el nou recorregut d’arribada (encara vigent) des de la carretera de Poblet, seguint pel passeig Canyellas, la recepció a l’Ajuntament, el pas per la plaça de l’Església amb l’adoració a l’infant Jesús a la Parròquia i pujant pel carrer Lluís Carulla fins al Casal, amb un acte de recepció de tot el poble, lectura de versos i cançons. Els motius del canvi van ser les obres de conversió del convent dels Paüls en Residència (inaugurada el 1979) i l’ús de l’Alberg Jaume I a partir de llavors com a magatzem logístic de tots els paquets i regals. (Vendrell, 2021)

1979 | Cavalcada de Reis enregistrada en vídeo (Arxiu Ramon Vendrell) | Celebració del 9è centenari la fundació de l’Espluga (Vídeo d’arxiu del Casal de l’Espluga). El 20 de desembre s’inaugura el monument del mil·lenari, amb el compromís del poble d’aixecar-hi la bandera de la casa de Cervera (senyera amb Cèrvol) cada 20 de desembre fins el 2079, any del mil·lenari, amb la curiositat que acabarien sent, cada any, els Reis d’Orient (el rei negre) els encarregats de baixar-la. Els espluguins de l’època van signar aquest ‘Compromís de poble’:

“Espluguins d’avui i de demà, us demanem que sigueu fidels al compromís que en nom de tots hem assumit i que durant el segle que comencem, l’obeig de la ‘Bandera del Mil·lenari” ens ajudi a superar, amb amor i lleialtat tota mena de dificultats, talment com una crida a l’entesa i la santa harmonia entre germans, que així us veiem, des de la nostra perspectiva històrica a tots vosaltres, fills, néts, besnéts i descendents tots d’espluguins, els qui encara han de néixer” (Notícia del Casal, 4, 1979).

L’any 1979, un patge negre i el Rei Baltasar a Cal Gamell: Josep Maria Farré Anguera (patge), Rosa Farré Gual, Josep Farré Gual, Joan Farré Anguera (Rei) i Filomena Anguera Palau (Arxiu Cal Gamell)

1988 | L’Ajuntament incrementa la partida i intenta reformular la visita a les cases, reduint el temps d’estada a les que oferien millor ressopó i beguda als Reis, i que perjudicava a les cases més humils, segons explica la llavors regidora de Cultura, M. Àngela Anguera (2021). Durant aquells anys, Ramon Vendrell agafa l’empenta de la comissió.

S’aprofita la nova aportació econòmica per renovar per primer cop les carrosses del 1976, fent-les més majestuoses (i que durarien fins el 2008) amb aportacions de la Comissió de Reis, l’Ajuntament, el Casal, la Unió de Botiguers, la Residència Jaume I, les caixes d’estalvis i industrials de la vila, fetes per les brigades del Casal i de l’Ajuntament. Per celebrar-ho els Reis van arribar a l’Espluga per la Font Baixa, com es feia antigament (Anguera i Amigó, 1991).

Possiblement després d’aquesta època es canviés el recorregut per la nova arribada (encara vigent) des de la carretera de Poblet, seguint pel passeig Canyellas, la recepció a l’Ajuntament, el pas per la plaça de l’Església amb l’adoració a l’infant Jesús a la Parròquia i pujant pel carrer Lluís Carulla fins al Casal, amb un acte de recepció de tot el poble, lectura de versos i cançons.

1989-1990 | S’adquireixen les noves plataformes de les carrosses, que passen a ser de propietat municipal (fins llavors eren remolcs de pagesos) i es cobreixen amb roba els remolcs de les joguines. La cavalcada estava formada per unes 20 persones. (Anguera i Amigó, 1991)

La carrossa del Rei Ros construïda l’any 1988, a la cavalcada de l’any 2006. (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

1991 | Es restaura l’estrella i s’estrenen vestits nous del rei Baltasar i els patges negres. S’incorporen els timbalers dels Diables de l’Espluga, que just s’havien constituït com a entitat (1990). En total sortien 25 persones a la cavalcada. Hi havia rumors que el Govern volia eliminar la Festa de Reis i l’Ajuntament es queixa a la revista el Francolí. (Anguera i Amigó, 1991)

1993 | S’incorporen els Grallers de l’Espluga al capdavant de la cavalcada, creats per la Festa Major de 1992 per Josep Prats.

2001 | S‘incorpora Josep M. Farré a la presentació de l’acte de rebuda dels Reis d’Orient al teatre del Casal fins el 2017. L’havien precedit Isidre Estivill, i anteriorment, Josep M. Vallès (Vallès, 2021).

2006 | S’inicia una profunda renovació de tot el vestuari estrenant un nous vestits pels tres reis (Lozano, 2006) i ampliant els anys següents el nombre de vestits dels patges, aconseguint doblar el nombre de participants a la cavalcada, d’una cinquantena a més d’un centenar de persones, el màxim a què s’ha arribat mai (Vives 2021).

Els nous vestits de Melcior, Gaspar i Baltasar al teatre del Casal l’any 2006 (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

2009 | L‘arribada de nous membres a la Comissió de Reis impulsa la renovació de les carrosses dels tres Reis amb nova decoració temàtica, mantenint la dels patges carters i amb la incorporació dels cavalls de l’hípica. (Lozano, 2009)

La nova carrosa del Rei Ros, encara vinent, l’any 2009, durant la seva estrena. (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

L’Espluga FM Ràdio fa la primera retransmissió radiofònica de la cavalcada, en directe, amb diferents punts de connexió. Es repetirà el 2011 i el 2012.

Primera retransmissió de la Cavalcada de Reis de l’Espluga l’any 2009
Retransmissió de la Cavalcada de Reis de l’Espluga l’any 2012

Es comença a reestructurar el repartiment casa per casa amb més patges, per fer-lo més àgil. La recollida de cartes del patge Gregori passa a tres patges, un de cada color, permetent la incorporació de dones en aquesta tasca (Vives, 2021).

La nova estrella que encapçala la cavalcada, estrenada l’any 2010. (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

2010 | S’estrena de l’adoració dels Reis a un naixement representat per la Parròquia i Pessebre Vivent (que s’havia recuperant el 2009 a la Rectoria i s’acabaria estenent pel Capuig i el Castell) i que representen diferents infants a la portalada de migdia de l’Església Vella. Fins llavors es feia l’adoració al nen Jesús (imatge) a l’interior de l’església Vella. Es renova l’estrella novament (Lozano, 2010). S’aprofita per renovar i consolidar els protocols de la cavalcada i recepcions (Vives, 2021)

El primer Pessebre Vivent representat a la porta de migdia de l’església Vella durant la recepció dels Reis d’Orient el 2010 (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

2011 | Després d’ampliar el vestuari de patges i tambors, s’estrena vestuari pels Grallers de l’Espluga -fins el 2014-  i es renova de la carrossa dels patges carters (Lozano, 2011). L’any 2011 l’Ajuntament de l’Espluga demana al Casal poder hissar una senyera de grans dimensions al Monument del Mil·lenari perquè hi onegi tot l’any un cop els Reis retirin la bandera dels Cervera -coincidint amb l’auge del moviment a favor d’una consulta sobre la independència de Catalunya. El 2013, l’Espluga FM Ràdio recull algunes imatges en vídeo.

Els Grallers de l’Espluga amb el nou vestuari estrenat l’any 2011, actuant a la plaça de l’Església. (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

2015 | S’estrena una nova carrossa del carbó i s’incorporen focs artificials i disparadors de confeti a l’arribada de la cavalcada a la plaça de la Vila (El Francolí, gener 2015). Es canvia el vestuari dels Grallers – que s’utilitzarà fins el 2019- (Lozano, 2015). Josep M. Farré deixa de presentar l’acte del Casal i el 2016 i 2017 ho asumeixen des de l’Espluga FM Ràdio Gerard Bosch i Ermínia Martí. L’Espluga FM Ràdio fa un reportatge en vídeo de la cavalcada.

La nova carrossa del carbó, estrenada el 2015 (Arxiu Xavier Lozano Bosch)

2016 | S’incorpora de forma puntual la Secció de Dansa del Casal com a escura-xemeneies. (El Francolí, gener 2016)

2018 | L’Espluga FM Ràdio estrena un programa de ràdio el 2 de gener amb la participació dels patges carters i els missatges dels nens i nenes de l’Espluga. Presenten l’acte de recepció dels Reis al teatre del Casal David Cobo i Helena Molina.

2019 | Es renoven les carrosses dels regals, amb elements lluminosos (Bosch, 2019) –una de les carrosses s’havia estrenat l’any anterior a mode de prova.  Presenten l’acte de recepció dels Reis al teatre Rosa Salvadó i Dulci Álvaro, de l’Espluga FM Ràdio.

2020 | Es renova l’acte de recepció al teatre del Casal amb show còmic de Ferran Andechaga i Lluís Alcalde (Bosch, 2020).

2021 | Se suspèn la cavalcada per les restriccions de la Generalitat davant l’evolució negativa de la pandèmia de la COVID-19. S’organitza un acte alternatiu estàtic al teatre del Casal, on els infants poden accedir esglaonadament per saludar els tres Reis i veure com els patges preparen els paquets i el carbó. S’organitza per al vespre, abans del toc de queda de les 23h, el repartiment de regals a les portes de les cases de l’Espluga, sense entrar-hi. L’Espluga FM Ràdio ha organitzat la primera retransmissió en format televisiu de la història.

REFERÈNCIES

Anguera, Maria Àngela i Amigó, Joan (1991, gener). Festa de Reis: Quatre anys millorant-la. Revista El Francolí. Gener de 1991.

Bosch, Gerard (2019, 7 de gener). Els Reis d’Orient reparteixen els regals a les cases de l’Espluga amb carrosses renovades. EFMR.cat. Consultat l’1/1/2021 a: https://www.efmr.cat/blog/2019/01/07/els-reis-dorient-reparteixen-els-regals-a-les-cases-de-lespluga-amb-carrosses-renovades/

Fuguet Sans, J. (2020). Festes d’Hivern i de Primavera. A Plaza C. i Fuguet J. (2020). Història de la Conca de Barbera. Cultura Tradicional i Popular. Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Garrell, Cosme (1974). La Festa dels Reis. A (s/a) Recull de l’Espluga (1974). Centre Excursionista Francolí i Parròquia de l’Espluga. D.L. T-2192-74.

Guasch, Joan (1972) Reis. Joventut de l’Alt Camp 15.01.1972.

Guasch, Joan (1974) Reis. Joventut de l’Alt Camp 12.01.1974.

Lozano Bosch, Xavier (2002-2021). Arxiu Fotogràfic Personal.

Mercadé, Josep M. (2020). Apunt històric pel Congrés de Pastorets de l’Espluga. Pastorets de l’Espluga (document intern).

Morató, Josep (2020, 6 de gener). Els Reis d’Orient van ser rebuts amb un renovat espectacle al teatre del Casal de l’Espluga. EFMR.cat. Consultat l’1/1/2021 a: https://www.efmr.cat/blog/2020/01/06/els-reis-dorient-ser-rebuts-amb-un-renovat-espectacle-al-teatre-del-casal-de-lespluga/

Notícia del Casal 1-19 (1979-1982). Casal de l’Espluga de Francolí

Rebollo Sánchez, À. (2020). Els Pastorets. A Plaza C. i Fuguet J. (2020). Història de la Conca de Barbera. Cultura Tradicional i Popular. Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Roca Armengol, J. (2005). Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX. Volum VI. Pagès Editors.

Vallès, Josep M. (2017). Relats i Cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923.

Consultes de memòria oral: Josep M. Mercadé, Josep M. Vallès, Ramon Vendrell, M. Àngela Anguera, Enric Vives, Ramon Buldó Rosell i Nuri Bosch Òdena (2021).

Arxius Fotogràfics:

Històriques | ‘Coneix l’Espluga i estima-la’, Rialles 1999

1962-1975 | Ramon Vendrell

1976 | Josep M. Mercadé

1979  | Cal Gamell

2002-2021 | Xavier Lozano Bosch

Aquest és un recull viu de records i vivències. Si vols aportar fotografies, correccions o detalls a la documentació, escriu el teu comentari o posa’t en contacte amb l’autor.