Les investigacions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han trobat evidències arqueològiques que indiquen la possible existència d’una protoentrada a la cova de la Font Major de l’Espluga propera a les gatoneres de Cal Palletes i d’on s’ubiquen els gravats paleolítics. És prop d’on el 1853 va descobrir-se la cavitat a través del pou que hi havia construït una família, a l’actual carrer de Sant Antoni, en ple centre de la població. En aquell moment totes les entrades de la cova estaven taponades pels sediments i no va ser fins el 1957 quan va reobrir-se l’actual entrada principal, i fins el 2011 quan va excavar-se la connexió amb la cova de la Vila, just al costat.
Aquest indici va fer-se públic el 2 de desembre en el marc de la presentació a la Tribuna d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya del descobriment del Santuari Paleolític, l’octubre de l’any passat, per part de l’investigador de l’IPHES Josep M. Vergés, acompanyat de l’especialista en art prehistòric Ramon Viñas. En els últims mesos, a part de documentar tots els gravats, també han intentat entendre el motiu que havia portat els humans de fa almenys 15.000 anys a elaborar aquells gravats a tanta profunditat, uns 250 metres de l’entrada principal de la Cova de la Font Major. L’espai de culte ancestral descobert fa un any se situa a escassos metres de la zona de culte iber que també s’està investigant actualment per part del grup GRESEPIA de la URV a la Sala del Llac i on Salvador Vilaseca ja havia localitzat a principis dels anys 60 del segle XX restes d’urnes funeràries iberes.
El que ara estan plantejant els investigadors de l’IPHES és que aquesta zona de culte podria no situar-se tant llunyana de l’exterior en temps pretèrits, sinó que tindria un altre accés situat ben a prop, concretament a l’altra banda del turó del Capuig (on a l’edat mitjana es va edificar el nucli de l’Espluga de dalt o sobirana). L’entrada seria una escletxa no localitzada que podria trobar-se entre els carrers de Sant Antoni i Sortetes, suficientment gran per permetre l’accés d’éssers humans, aus rapinyaires i petits animals.
ÀUDIO: Josep M. Vergès, autor de la troballa, explica que han trobat evidències sobre una possible protoentrada
Segons Josep M. Vergés, les evidències localitzades són restes de possibles caus de conill dins dels quals s’han trobat fragments de ceràmica de l’edat de bronze i restes d’ovins i cabrum cremades. «El més interessant és però», segons l’investigador, la troballa de «multitud de restes de microfauna encara en estudi amb traces digestives» que podrien ser introduïdes a la cova per aus rapinyaires de presa nocturna. Aquests animals no hi podrien accedir per l’entrada principal, situada a 250 metres, sinó que haurien de fer-ho per una escletxa propera, ara taponada. Les excavacions fetes a la galeria dels gravats també han determinat l’existència de restes orgàniques amb microcarbons que indiquen activitat habitual en aquesta zona de la cova fa entre 36.000 i 37.000 anys. A sota s’hi ha localitzat una terrassa amb litologia pròpia del riu Francolí, com còdols rodats, evidència d’una entrada enèrgica d’aigua i sediments del riu des de l’exterior.
ÀUDIO: Vergès argumenta que s’ha trobat una terrassa amb litologia pròpia del riu Francolí
Tot i aquests evidències però, Vergés no s’atreveix a confirmar encara el vincle entre aquesta possible protoentrada i l’ús de la galeria com a santuari paleolític i iber: «en arqueologia no sempre podem relacionar el que es troba a terra amb el que es troba a les parets», per això caldrà confirmar i contrastar totes les hipòtesis ara plantejades.
