Aquest 25-N és un any especial, no només perquè fa 60 anys que es reivindica l’assassinat de les germanes Mirabal, motiu pel qual es va triar el 25 de novembre per lluitar contra la violència envers les dones, sinó també per un any on la pandèmia ha agreujat encara més la situació que moltes dones pateixen a casa i de la que no han pogut fugir víctimes del confinament.
Aquest 2020 el nombre de trucades i atencions s’ha vist incrementat en xifres que des del col·lectiu classifiquen com a «tristament històriques». Motivades, bàsicament, per la situació que moltes dones han viscut i segueixen vivint durant l’estat d’alarma actual. El col·lectiu denuncia en el seu manifest que els agressors han aprofitat l’aïllament i la violència psicològica per mantenir les víctimes «sota els seus desitjos i privilegis».
«Ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència»
En aquest sentit, reclamen que per moltes dones «ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència», motiu pel qual els entorns socials, els carrers i les places es pot convertir en l’espai més segur per algunes víctimes mentre que «allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós».
Aquest nou agreujant se suma a d’altres que ja són històricament coneguts com són les agressions en l’àmbit de la parella, exparella o família, que moltes vegades en consideren problemes privats, també les agressions en l’àmbit laboral, social i comunitària, que són menys visibles, els perills del món virtual i el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual, entre d’altres.
Des dels diferents col·lectius que lluiten per erradicar aquestes actituds animen a continuar endavant, avançant camí i millorant la situació de moltes víctimes. Ja que tot i que amb el pas dels anys el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort aquestes «es renoven», troben noves maneres d’actuar i cal seguir lluitant per erradicar-les.
MANIFEST 25N – L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
