El Museu de la Vida Rural, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet són els tres espais que des d’aquest dissabte acullen l’exposició «El meu tatuatge és la terra» de Josep Guinovart. Es tracta d’un recull d’obres que mostren estris del camp i la pagesia a partir dels records rurals de Guinovart, unes peces que fins al 30 d’agost establiran un estret lligam amb el paisatge de la Conca de Barberà i, alhora, amb els tres escenaris que presenta l’exposició.
La mostra s’ha inaugurat aquest dissabte, en primer lloc, al Monestir de Poblet on Maria Guinovart, filla de l’artista, ha presentat el contingut de la mostra. A continuació, la trentena de persones que ha participat en l’estrena de l’exposició també ha passat per la Fassina Balanyà per acabar, finalment, al Museu de la Vida Rural amb els parlaments.
L’obra s’exposa al Museu de la Vida Rural, al Monestir de Poblet i a la Fassina Balanyà
El conjunt d’obres s’endinsa en un entorn agrícola qualsevol, en aquest cas a través dels records de Guinovart a Agramunt, però amb l’exposició temporal les peces dialoguen ara amb la comarca que temporalment les alberga. Maria Guinovart, en declaracions a l’EFMR.cat, ha justificat la connexió de les obres gràcies a elements com els grans de blat, de raïm, ous o estris com forques i falçs que ens parlen d’aquest món rural. La relació és fàcil també amb la Fassina Balanyà, l’antiga destil·leria d’aiguardent de l’Espluga, o bé amb el Museu de la Vida Rural que comparteix el relat al voltant de la relació amb la natura i la sostenibilitat.
ÀUDIO: Maria Guinovart explica el contingut de l’exposició
Aliança per una mirada artística i reflexiva del món rural
Aquesta nova exposició temporal és una producció del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla. La directora del MVR, Gemma Carbó, ha destacat l’aliança amb l’Espai Guinovart d’Agramunt, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet. Sobre aquesta suma i el relat que els uneix ha expressat: «Ens fa especial il·lusió perquè pensem que el MVR és un agent cultural que ha de contribuir en la dinamització del territori i que millor que entendre’l com un relat que és el que ens fa Guinovart, de respecte, la passió per la natura, que és una cosa que ens vincula tant al museu, com el monestir i la fassina».
ÀUDIO: Gemma Carbó, directora del MVR, destaca l’aposta per connectar els tres espais amb l’exposició
Des d’aquest cap de setmana, les obres es poden visitar en aquests tres espais d’acord amb els respectius horaris d’obertura al públic. La interacció de la Conca de Barberà i la mirada de Guinovart sobre el món rural no acabarà aquí perquè durant els pròxims dos mesos es programaran diverses activitats culturals paral·leles amb l’objectiu d’aprofundir en els continguts de la producció i convidar a la reflexió sobre la nostra relació amb l’entorn natural.
