Els veïns de l’Espluga fa tres mesos no s’imaginaven que a les Coves de l’Espluga s’havia descobert un conjunt de més de 100 gravats del paleolític convertint-se en una troballa excepcional. Amb una setmana de nervis per saber que hi havia darrere d’aquesta troballa que l’ajuntament del municipi havia anunciat, aquest divendres, 7 de febrer, s’ha donat a conèixer un santuari paleolític amb més de 100 gravats d’art rupestre figuratiu i abstracte de fa uns quinze mil anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya.
La troballa es va fer el 30 d’octubre, una setmana després dels tràgics aiguats, i va ser totalment inesperada, segons ha explicat l’investigador de l’IPHES i autor de la descoberta, Josep Maria Vergès. El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.
300 persones coneixen la troballa més excepcional
L’acte de presentanció de la troballa ha estat a les 7 de la tarda a la galeria de la Cova de la Font Major. La presentació ha anat a càrrec de l’historiador espluguí Antoni Carreras qui ha explicat la història de la cova. Seguidament els investigadors de l’IPHES Josep M. Vergès i Ramon Viñas han estat els encarregats d’explicar els detalls d’aquesta troballa.
300 persones han estat presents en l’acte, la majoria de persones veïns de l’Espluga de Francolí. En l’acte també hi havia moltes persones que han participat en l’equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social que realitzava una campanya d’excavació arqueològica a la cova.
