A Catalunya hi ha més de 300 micropobles, municipis amb menys de 500 habitants. En total, només representen l’1,2% de la població, però suposen el 34% del territori. La Conca de Barberà és la segona comarca amb més micropobles de Catalunya després del Berguedà, tal com posa de manifest el darrer padró municipal oficial de l’Institut Nacional d’Estadística.
Mario Urrea, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, en una entrevista a l’EFMR.cat ha explicat el moment actual de molts micropobles de Catalunya però concretament els de la Conca de Barberà.
«Els pobles grans estan guanyant població a costa dels petits pobles per manca de serveis, d’activitat econòmica i d’habitatge» – Mario Urrea
Els micropobles tenen unes necessitats molt específiques i gairebé la meitat s’agrupen en l’Associació de Micropobles de Catalunya. Un dels principals problemes que tenen els micropobles és el despoblament segons el president de l’Associació.
«Per frenar el despoblament, primer de tot hem de mirar com crear activitat econòmica, com la gent dels pobles es poden guanyar la vida als pobles, hem de mirar les nostres potencialitats» – Mario Urrea
A la comarca hi ha consolidat tres dels deu municipis amb menys població del país. El municipi amb menys habitants de la Conca de Barberà és Forès amb 42, seguidament de Senan amb 47 habitants i el tercer és Savallà del Comtat amb 60 empadronats.
«Com que som pocs, els serveis no poden viure, les botigues no poden viure perquè no tenen prou activitat econòmica, tampoc metge ni fibra òptica.» – Mario Urrea
«Els pobles abans vivien únicament de l’agricultura, del sector primari, però en aquests moments costa més, a més l’habitatge és molt precari». – Mario Urrea
L’existència de municipis petits és la tendència general a la Conca, on cada cop més la població és més envellida. Dels 22 municipis que hi ha a la comarca, més de la meitat tenen menys de 500 habitants registrats, segons la darrera actualització del padró.
«Si seguim amb la dinàmica actual, els micropobles podrien arribar a desaparèixer, la tendència és cada dia a perdre més població» – Mario Urrea
«Necessitem nouvinguts, gent de fora per poder mantenir la població» – Mario Urrea
L’associació abraça totes les comarques de Catalunya i en particular les zones de l’interior de Catalunya, on hi ha menys població i, en conseqüència, menys nombre d’entitats sense ànim de lucre.
La majoria d’entitats catalanes (el 68 % segons l’informe del Panoràmic 2017) es troben a l’àmbit metropolità, però no s’ha de menystenir el 32% de les entitats que es distribueixen per la resta de les comarques.
«No en som prou conscients i cada dia més ens necessiten, ens necessiten per fer la seva energia, ens necessiten per descontamina’ls, pel tema de subministrament d’aigua, pel tema d’alimentació agrícola, però en canvi ens tenen molt abandonats» – Mario Urrea
La falta de recursos econòmics, la distància als nuclis amb més població, la dificultat de moure’s amb transport públic i la poca participació en la presa de decisions polítiques són alguns dels desavantatges de viure als racons més rurals de Catalunya.
«Els micropobles no han de ser el pessebre de Barcelona, aquell espai en què oi que bonic, oi que guapo, l’hem de tenir cuidadet perquè puguin venir els de les grans capitals per poder-s’hi passejar…., volem pobles vius!» – Mario Urrea
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, acaba l’entrevista a l’EFMR.cat explicant que el problema real dels micropobles s’ha de plantejar com un model de país.
«Tot això s’ha de plantejar des de la capital de Barcelona com un model de país, no podem mantenir un model de país tercermundista, hi dic tercermundista perquè és el model que ens trobem a Sud-americà, Sud-àfrica… que és una gran capital amb molts habitants i la resta del territori despoblat. És molt fàcil d’aconseguir aquest model només cal invertir en serveis i indústria a la capital». – Mario Urrea
