Aquest va ser el consell que l’alcalde David Rovira va donar a l’alcalde Josep M. Vidal en l’entrevista de comiat que li vam fer a l’Espluga FM Ràdio. Sens dubte, em va impactar aquesta afirmació. Es pot interpretar de moltes maneres, la més lògica: no sempre tot és possible. Evidentment, les idees tenen límits, però segons jo penso, les opcions són infinites. Per les persones que tenim el defecte de creure sempre en que tot és possible si entre totes ho fem possible, la negació ens supera i almenys a mi em bloqueja.
Crec per tant en el món dels possibles mai en el dels impossibles; en el món de les il·lusions i no en el de les decepcions; en el de les portes obertes i no en el dels murs infranquejables. Podria explicar-vos mil moments en què he sentit un NO per resposta. I suposo que també us podria explicar en com la negació es converteix en un nou camí d’oportunitats. No crec que la paraula primera que hagi d’aprendre un nou alcalde sigui NO. Fermament opino que a la vida hi som per sumar, mai per restar. I que malgrat és necessari aprendre a dir no pels que som positivistes, cal que els negativistes aprenguin a dir sí d’una altra manera.
Perquè quan una cosa no és possible o no es desenvolupa com a nosaltres ens agradaria, quan quelcom supera les nostres conviccions o punt de vista, l’única opció que tenim és donar-hi 3 tombs i pensar que potser sí que ens equivoquem. O que del nostre error i convicció no compartida en pot sorgir un acord i un projecte millor. Que la societat és plural i diversa i que d’aquesta pluralitat en neixen els camins conjunts amb destins compartits. I aquests èxits en positiu són els que acabaran prosperant. Els que han rebut un NO i no han sabut combatre’l mai hauran tingut aquesta oportunitat.
