A l’Espluga de Francolí el 31 d’agost és recordat per l’antiga festivitat del municipi que es celebrava per la diada de Sant Ramon, i que ja va no existeix. Però el dimecres 31 d’agost de 1994 serà sempre recordat pel tornado F2 en l’escala Fujita.
Fa un quart de segle pels volts de tres quarts de cinc de la tarda es va començar a formar l’embut a la base del núvol de tempesta que ho va fer a la zona del Barranc de la Font de la Salut, prop del Molí dels Frares. Per sort, aquell dia era Sant Ramon, festa local a l’Espluga en aquell moment, i just a l’hora en què el tornado feia el seu recorregut la major part dels veïns i veïnes eren a l’ermita.
Per tant, no hi havia gent treballant als camps de conreu ni passejant pel poble i no es van haver de lamentar danys personals. Tot i que el tornado no va arribar a entrar al nucli urbà, sí que va fregar l’extrem nord de la població, aixecant teulades i, fins i tot, tombant algunes parets.
El recorregut
Tot va començar a prop del Molí dels Frares, a partir d’aquí, vint minuts de recorregut d’un remolí de vent que s’estima que hauria tingut entre 150 i 200 metres de diàmetre i que va recórrer una distància d’uns dos quilòmetres arribant a velocitats dels vents de 150 i 250 km/h.
El tornado hauria pujat fins a la carretera TV-7001 d’entrada a l’Espluga de Francolí i, des d’allà, al traçat de la via del tren. Un cop a la via fèrria, hauria baixat de nou tot seguint el curs del riu Francolí i evitant l’entrada al poble a través del pont de la Palanca. El tornado va seguir paral·lel al nucli urbà pel curs del riu Francolí fins a gairebé al final nucli habitat, on es va dissoldre.
Afectaccions del tornado
El fibló va afectar la xarxa elèctrica, la catenària del ferrocarril i casetes dels horts. L’Espluga, Vallclara i el Monestir de Poblet es van quedar sense electricitat durant unes hores, mentre tècnics de FECSA reparaven unes destrosses que, els responsables de l’època de la companyia, van xifrar per valor d’entre vuit i nou milions de pessetes.
També va arrencar arbres de socarre’l, grans pedres que limitaven el traçat de la carretera, torres elèctriques i cables d’alta tensió, part de la catenària de la via del tren i fins i tot les teulades de diversos domicilis del darrer tram del carrer de la Font i del Museu de la Vida Rural.
Aquell dia i durant les primeres setmanes de setembre a l’Espluga, a més dels Bombers, Guàrdia Civil i Creu Roja, hi van arribar tècnics del Servei d’Arquitectura i Habitatge i també de la Junta d’Aigües de la Generalitat. També van col·laborar en l’avaluació de danys, alguns membres del Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Les paraules de l’alcalde
Toni Sánchez, alcalde de l’Espluga l’any 1994, aquell dimecres es trobava a Puigcerdà. A quarts de sis va rebre una trucada d’Antoni Escoda, primer tinent d’alcalde de l’època. «El poble està fet un desastre» aquestes van ser les paraules que Sánchez va rebre en aquella trucada. Tot seguit va tornar cap a l’Espluga amb un viatge que defineix «d’horrorós» escoltant a totes les ràdios el que havia passat i que aquestes «encara t’alarmaven més» .
El batlle va arribar a l’Espluga i llavors es va fer la idea del que havia passat i és quan va conèixer que no s’havien de lamentar danys personals. Quan va arribar va veure «que tot el que s’havia de fer, estava fet». A hores d’ara encara dona les gràcies a Antoni Escoda, qui fa poques setmanes va morir, per portar-ho tot al moment.
ÀUDIO: Toni Sánchez, alcalde de 1994, explica que aquell dia no es trobava a l’Espluga
Segons ell, en declaracions als micròfons de l’EFMR, l’endemà va arribar la segona part que «era la rehabilitació de les cases i fer una llista dels damnificats, per a després amb les ajudes poder-los ajudar». Tot i això, Sánchez vol agrair «la feina dels paletes de l’Espluga, ja que la majoria treballaven a fora i van deixar totes les feines per venir a ajudar a reparar els danys».
UN dia de neguit, Un dia que no te l’esperes, vas a l’Ajuntament com un dia normal
Toni Sánchez defineix el 31 d’agost de 1994
L’alcalde recorda també que l’Ajuntament es va fer càrrec de la neteja del riu. La brigada municipal i gent que el propi ajuntament va agafar de l’atur van netejar la llera del riu «la vam encertar, perquè efectivament al cap de poc va venir l’aiguat» exclama Sánchez mentre aclareix: «és de les poques vegades que he tirat pel dret com alcalde«. La Junta d’Aigües deia que no podien netejar la llera del riu, però en aquell moment no van fer cas a la indicació.
ÀUDIO: Sánchez exposa la necessitat de netejar el riu
«El 1994 va ser l’any dels desastres» Sánchez explica que aquell any hi va haver els grans incendis del Berguedà, també els aiguats i el tornado de l’Espluga.
La visió del meteoròleg, Tomàs Molina
El fet extraordinari d’aquell dia va fer que molts mitjans de comunicació enviessin un corresponsal al municipi. Un d’ells va ser el meteoròleg de TV3, Tomàs Molina, que es va desplaçar fins a l’Espluga per connectar en directe per la televisió de Catalunya.
En una entrevista a l’EFMR.cat l’home del temps de TV3 explica que va ser el primer tornado que en va explicar les causes per la televisió, tot i que reafirma, que a la costa catalana els fiblons i les manegues són bastant freqüents i «és una cosa que cada cop passa més» però sí que és cert que amb 7 anys de presentador del temps no n’havia explicat mai.
ÀUDIO: Tomàs Molina, home del temps de TV3, explica els records que li vénen d’ara fa 25 anys.
«tinc una vivència molt marcada d’aquell tornado»
ÀUDIO: Molina recorda la vivència d’aquell 31 d’agost
El mateix any, Molina va anar al congrés de l’American Meteorological Society hi va posar les imatges de Josep M. Morató que van servir per explicar els efectes del tornado i realment «va ser una cosa que va interessar moltíssim» afirma el mateix meteoròleg. «Literalment aquestes imatges van fer la volta al món» explica Tomàs Molina en què afegeix que als Estats Units estan molt acostumats a veure tornados però aquest tenia una particularitat i és que «anava molt a poquet a poquet i es veia molt bé la seva estructura» això va fer que moltes universitats i mitjans de comunicacions nord-americans demanessin les imatges per poder-les explicar i/o ensenyar.
ÀUDIO: L’home del temps explica que aquelles imatges van donar la volta al món
Les imatges van arribar a tot el món
Les imatges que van emetre repetitivament les televisions de l’Estat eren de quatre veïns de l’Espluga: Antonio Gallardo, Assumpció Bonet, Margarita Cots i Josep Maria Morató. Aquest darrer va ser qui va captar les seqüències més espectaculars des de casa seva situada a la urbanització Carreras.
El Josep Maria explica a l’EFMR.cat que aquella tarda d’agost feia la migdiada i el soroll que feien les persianes el van despertar. De sobte va veure que davant seu s’estava formant un remolí i va anar a buscar la càmera de vídeo, que sempre tenia bateria, per gravar allò que estava veient.
Feia poc que Morató s’havia comprat la càmera de vídeo per gravar el seu fill Marc que feia 6 mesos que havia nascut. Casualment en aquell moment van arribar uns familiars que els va fer entrar, ràpidament, a casa pels forts vents que hi havia al carrer. «Quan es va acabar estàvem espantats, perquè el tornado va començar en una direcció i després vam veure que va començar a girar, i com hagués fet un cercle hauria passat per damunt de casa nostra» recorda, el videoaficionat esplugui.
«ÉS UNA DATA QUE TOTA LA VIDA EM QUEDARÀ MARCADA»
ÀUDIO: Josep M. Morató, videoaficionat, explica que el 31 d’agost de 1994 sempre serà recordat
Un equip de TV3 va preguntar pels veïns que havien gravat imatges i ell es va oferir a cedir el seu enregistrament amb la cinta de VHS. El mateix dia 31 d’agost una moto a l’Espluga es va emportar a Barcelona les imatges del tornado gravades pels videoaficionats espluguins, aquella nit a dos quarts de dotze TV3 va emetre un especial Informatiu amb totes les imatges i explicant el que havia passat.
Sant Ramon, festa local a l’Espluga el 1994
Per sort aquell dia l’Espluga gaudia de la quotidianitat d’una diada de Sant Ramon amb el dinar popular a l’ermita de la Santíssima Trinitat. Sí que és cert que tots no estaven a l’ermita i alguns es trobaven a la impremta del Monestir de Poblet com el Ramon Rosich, director en aquell moment del Museu de la Vida Rural, que aquella hora va rebre una trucada de la Teresa Vallès, treballadora del museu, explicant que «havia de tornar perquè havia passat una cosa molt grossa que no ho sabia explicar».
Després de la tempesta arriba la calma, però aquest cop no era així per tots els veïns que van veure com estaven els carrers. «El primer que vaig veure van ser les destrosses. Un cotxe francès que estava aparcat al pàrquing del museu va quedar amb tots els vidres trencats i al costat estava ple de peces d’uralita», explicava Rosich, que va veure com a la teulada de l’edifici principal estava travessada per un pi sencer.
ÀUDIO: Ramon Rosich, director del MVR, recorda el seu sant de 1994
En una entrevista a l’EFMR, Rosich, també explica la història més esgarrifant d’un hortolà que tenia el tros al costat del riu. «Quan va veure el vent que es produïa va tenir la tendència d’anar a una cabana però veient que no hi arribaria es va quedar agafat amb un cirerer». A més a més, afegeix que el cirerer no el va arribar arrencar però sí que la barraca se la va endur tota sencera.
Des de la premsa nacional fins a Hollywood
Les imatges dels videoaficionats es van veure per tot el món, totes les televisions estatals i mundials se’n van fer ressò, també la premsa escrita que durant els següents dies en va parlar. Programes com «The world’s deadliest storms» de Hollywood van explicar el tornado del nucli de la Conca de Barberà. L’Institut Nacional de Meteorologia també va fer un estudi exhaustiu d’aquell 31 d’agost.
A la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga es pot trobar el resum de tots els informatius que aquells dies van emetre totes les televisions nacionals i estatals sobre el tornado del 31 d’agost de 1994.
REPORTATGE DE JOSEP MORATÓ DELS 25 ANYS DEL TORNADO
