En concret a la Conca de Barberà s’han perdut 15 hectàrees de conreu respecte a l’any 2011. En total la Conca va tancar l’any 2018 amb 23.017 hectàrees conreables, en canvi el 2011 en tenia 23.032. Segons un mapa que ha publicat NacióDigital la Conca de Barberà conjuntament amb el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp o el Priorat, a més de l’Urgell o comarques de costa com el Barcelonès o el Maresme han retrocedit amb els conreus.
Pel que fa per poblacions, l’Espluga de Francolí ha perdut 41 hectàrees de superfícies de conreus agrícoles, en canvi Montblanc i Vimbodí i Poblet n’han guanyat, 156 i 116, respectivament. La capital de la Conca de Barberà té 1.952 hectàrees, tanmateix, l’Espluga de Francolí el 2018 en tenia 2.340, tot i les pèrdues és el municipi que té més hectàrees de conreus agrícoles. De fet, 585 municipis de tot Catalunya tenen ara més conreus que fa set anys, mentre que 355 en tenen menys, i quatre, els mateixos.
Els municipis de Vilanova de Prades, Sarral, Solivella, Rocafort de Queralt, Passanant i Belltall, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Conesa i Llorac han perdut hectàrees respecte al 2011, en canvi, Vallclara, Senan, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Les Piles i Savallà del Comtat.
Catalunya ha guanyat superfícies de conreu i praderies els darrers anys, però aquest increment de terreny agrícola ha estat desigual. Aquest increment suposa un fre a la tendència de les darreres dècades, ja que el 1990 hi havia 200.000 hectàrees de conreus més que en l’actualitat. I d’aquestes, des del canvi de segle, se n’han perdut prop de la meitat, unes 100.000. El decreixement, de fet, va durar sobretot fins al 2007, quan es va frenar, segons el còmput global del Departament d’Agricultura.
