En Roger Sosa es passa l’estiu mirant l’horitzó. És un dels dos guaites dels plans de Sant Joan a Montblanc, un punt privilegiat que cobreix un ampli territori del Camp de Tarragona i terres de Lleida. Aquest any és el tercer que fa aquesta feina i es passa l’estiu a la torre de guaita. I per passar el temps, sense desviar la mirada, observa la fauna i flora de les Muntanyes de Prades.

Malgrat que enguany sigui un estiu molt complicat pel que fa al risc forestal, la feina dels guaites és vital des del moment que es detecta una columna de fum fins que els cossos de bombers arriben a la zona afectada. La seva coneixença de la zona i les característiques de la columna detectada són claus al moment de l’extinció de l’incendi.

ÀUDIO: Roger Sosa, guaita forestal de Montblanc, explica les tasques que fan

«Tenim un mapa, emissora i prismàtics», diu per explicar com fa la seva feina. I amb això, han d’alertar els bombers de les columnes de fum i guiar-los fins als incendis.

Roger Sosa observant el mapa i l’entorn de la torre (Imatge: Pep Morató)

Deu hores en guàrdia dalt d’una torre

Els guaites fan torns de deu hores, i el Roger considera que «és la millor oficina de la Conca de Barberà, però passes 10 hores aquí dalt que estàs sol, has de saber afrontar la solitud«. Aquest mateix dia que entrevistem el Roger observem una columna de fum, concretament hi ha un incendi als Pallaresos, Sosa informa en quina direcció va el fum i de quin color el veu.

ÀUDIO: Sosa parla de la seva oficina però també de les hores que estàs sol

La campanya de guaites forestal cobreix el període d’estiu comprès entre el juny i el setembre i pot fluctuar la seva durada depenent del risc d’incendi de la zona. Aquest 2019 a la Conca de Barberà només hi ha una torre de vigilància activa, la dels Plans de Sant Joan de Montblanc. Per exemple la de la Conesa està tancada per falta de vacants. Hi ha altres punts que s’han substituït per càmeres de vigilància, això sí no són tan precisos com els ulls humans.

Torre de guaita als Plans de Sant Joan de Montblanc (Imatge: Pep Morató)

L’evolució del territori i les tecnologies han provocat alguns canvis que han fet esclatar la bombolla tranquil·la on vivien els guaites, a hores d’ara molt precaris. El guaita és el primer que veu el fum i el primer que avisa o que avisava perquè amb els mòbils i les xarxes socials tothom acaba sent guaita. Però el guaita forestal és expert a saber si allò que s’alça és fum o no.

Són dels ulls i la referència dels bombers de qui es refien al 100%. Sosa remarca que quan arriba un avís a sala des del 112 d’un ciutadà, sovint contrasten la informació amb el guaita que hi ha a la zona i confirmen falses alarmes perquè a vegades és un foc, però d’altres, no. La pols juga males passades, amb aquests terrenys tan secs.

ENTREVISTA A ROGER SOSA, GUAITA FORESTAL DE MONTBLANC