Dos milions de pàgines de documentació recollides pel president de la Generalitat Josep Tarradellas, amb informació valuosa sobre una etapa cabdal de la història del país. El divendres 7 de juny, i de manera excepcional, la ciutadania podrà conèixer de prop el llegat que es conserva a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet, en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional dels Arxius.

Aquest equipament, normalment obert només per a investigadors, ha organitzat tres visites guiades i gratuïtes per al públic general, a les 11.00h, 12.00h, i 13.00h. Cal fer la reserva prèviament, al correu atarradellas@poblet.cato bé al telèfon 977 87 10 39. Les places són limitades.

Arxiu Tarradellas des de l’exterior (Foto: cedida)

L’Arxiu Tarradellas, dirigit per Núria Gavarró, és un espai cultural i històric de referència al país. Llegat pel president Tarradellas al país i dipositat a Poblet, és un testimoniatge imprescindible per a l’estudi dels últims vuitanta anys de la història de Catalunya. Després de la mort de Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu -que duu el nom de la filla- va quedar a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel mateix president i per l’abat Maur Esteva.

Un Patronat presidit per l’abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni. El conjunt documental abasta dos milions de pàgines de documentació, de les quals s’han de destacar les cartes escrites o rebudes que Tarradellas va anar aplegant durant la seva vida, les fotografies de les Indústries de Guerra, o la seva biblioteca personal, amb milers de llibres dels quals cal destacar els referents a la Guerra Civil.

ÀUDIO: Núria Gavarró explica que molta gent desconeix l’arxiu

32 fons de personalitats contemporànies

Al llarg dels anys, els fons de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià s’han vist incrementats amb 32 fons documentals, la majoria pertanyents a personalitats contemporànies al president Tarradellas i 13 col·leccions documentals, que completen l’època històrica que abasta la documentació de l’arxiu del president, de les quals cal destacar la de Lluís Gausachs, secretari personal seu durant 22 anys; el fons de Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; els fons personals dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils; el dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, i Manuel Ortínez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada; el fons de Joan Antoni Samaranch, el de l’historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d’Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.

D’altra banda, el Palau de l’Abat també conté l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli. Es tracta d’un conjunt molt complet d’arxius nobiliaris de les famílies mes antigues i representatives de la Catalunya Medieval, i alhora, dels primitius comtats catalans sobirans. El fet que es trobin junts per a la consulta l’Arxiu Tarradellas i l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli, permet conèixer als investigadors la llarga història de Catalunya.

Cessió de la Fundació Fenosa

A més a més, aquests dies, Martí Carnicer i Vidal, president de la Fundació Privada Apel·les Fenosa ha lliurat al Pare Octavi Vilà i Mayo, Abat del Monestir de Poblet, els documents per a ser dipositats a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que amb aquesta incorporació, amplia la col·lecció documental sobre República, Guerra Civil, Exili i Transició.

La documentació donada a l’Arxiu conté un conjunt de pamflets editats a Catalunya entre la dècada dels seixanta i dels setanta per diferents grups catalanistes i publicacions editades pels exiliats catalans.

ÀUDIO: Núria Gavarró explica la donació de la Fundació Fenosa