Ja fa sis mesos que el Youssef Matiihsa va creuar l’estret amb una pastera, tot cercant un futur millor. És d’un poble del costat de Tànger i va pagar 50 euros per poder arribar a la península. Després d’estar quatre dies amb un amic a Almeria, estrangeria es va fer càrrec d’ell i el van portar amb autobús cap a Barcelona. Un cop allà, la DGAIA va exercir de tutor i el van derivar a l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí.
“Quan vaig arribar a Espanya, no tenia papers ni res, pensava que em retornarien cap al Marroc”, afirma el Youssef, “amb l’ajuda del director del centre, l’Ángel, tot va ser més fàcil”, diu. Només té una cosa clara: vol treballar a Catalunya, “del que sigui, però a Catalunya”, insisteix. Acaba de cumplir els 18 anys i en aquest moment pot decidir el seu futur més immediat: quedar-se a l’alberg o marxar. El Youssef ha optat per la primera.
ÀUDIO: Youssef Matiihsa explica com va arribar a Espanya
De vuit a nou mesos de mitjana per aconseguir el NIE
Aquesta és la història del Youssef, però podria ser la de desenes de joves que des de l’estiu passat arriben a albergs com el de l’Espluga cercant un projecte de vida. Els albergs però, havien de ser un lloc provisional. “L’any passat van arribar gairebé 3.700 nois a Catalunya i va ser un tsunami. Llavors es van habilitar espais que no eren idonis com els albergs”, recorda el director dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Família del Camp de Tarragona, Francesc Tarragona. Tan gran va ser l’arribada que la Generalitat no va gestionar correctament aquesta acollida i alguns menors van dormir en comissaries dels Mossos d’Esquadra.
ÀUDIO: Francesc Tarragona diu que els albergs són uns centres “provisionals”
El primer pas és aconseguir un número d’identificació, “els papers”. Sense el NIE, gairebé no poden fer res els joves, per exemple no poden accedir a una formació reglada. Immigració és competència del Govern de l’Estat Espanyol i tramitar aquest número costa ara mateix entre vuit i nou mesos de mitjana.
Des de la Generalitat tenen clar que “no deixarem cap noi al carrer” quan compleixin els 18 anys, subratlla Tarragona. “Els nois volen seguir amb el projecte de formació per treballar i enviar els diners que guanyin a les seves famílies”, comenta Francesc Tarragona.
ÀUDIO: Francerc Tarragona assegura que “no deixaran ningú al carrer”
Cap a l’emancipació dels joves
La Fundació Diagrama és l’entitat que gestiona des del setembre de 2018 la tutela dels nois de l’Espluga i qui els acompanya. “El que buscàvem era una acollida, sabem que aquests nois, emocionalment deixen una família i tota una vida enrere”, explica el director del centre, Ángel Murcia. És per això que van apostar per “crear un àmbit familiar, de seguretat, perquè aquests nois poguessin desenvolupar tot el potencial que tenen dins”.
ÀUDIO: Ángel Murcia explica com ha estat l’acollida
La pròxima fita és l’emancipació dels joves majors d’edat en pisos o cases tutelats. Aquests estaran situats a la mateixa àrea on els centres d’acollida, però encara no s’ha volgut dir a on. Ara, a banda de cursar assignatures convencionals com català, castellà, geografia o matemàtiques, els monitors ensenyen als joves com elaborar un currículum o com preparar una entrevista de feina. També estan adquirint hàbits com rentar la roba o fer la compra. El Youssef sap que s’han d’espavilar perquè “al pis no tindrem l’educador”, com reconeix ell mateix. A més a més, alguns d’ells han començat una formació més específica com un curs de cuina amb Concactiva.
ÀUDIO: Ángel Murcia diu que els estan preparant per a l’emancipació
Pisos tutelats a l’Espluga com a opció temporal
Preguntat a l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, per si el municipi podria oferir algun d’aquests pisos tutelats, Rovira comenta que l’administració local “no es pot plantejar” aquesta possibilitat “in eternum perquè no té recursos”, diu l’alcalde. Sí que s’ha mostrat obert si és una opció temporal i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
ÀUDIO: David Rovira diu que l’Ajuntament de l’Espluga no pot oferir pisos tutelats
