«Ha estat un any de reflexió, per pensar el museu en clau de projecte educatiu i cultural». D’aquesta manera ha resumit la directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó, el primer any al capdavant de l’equipament de l’Espluga. El Museu ha agafat el fil de la Jornada Mutare que es va celebrar el maig del 2018 a Barcelona.

La Fundació Carulla va dissenyar un espai de reflexió i co-creació per tal d’identificar quins són els elements comuns que fan que un projecte cultural sigui considerat transformador. Al MVR, això ho faran a través d’un pla estratègic i del nou projecte pedagògic.

Gemma Carbó, directora del MVR (Foto: Arnau Martínez)

Pel que fa al pla estratègic, d’una banda, volen que el Museu sigui un exemple del que la Fundació Carulla «entén per projecte educatiu i cultural transformador». D’altra banda, la carta ha de situar el Museu com «un equipament de nivell nacional». «La memòria del món rural és molt important per pensar què entenem per país sostenible. La relació entre camp i ciutat serà una de les qüestions estratègiques», ha valorat Carbó.

ÀUDIO: Carbó explica el nou pla estratègic

El nou pla estratègic seguirà la línia de les dues darreres exposicions temporals: ‘The Dust Bowl’ sobre els migrants climàtics o ‘Plàstic’. Els eixos principals seran el medi ambient, els reptes socials (equitat, justícia i cohesió), l’economia sostenible i l’eix cultural com a tal.

Un projecte pedagògic renovat al juny

El projecte pedagògic es presentarà al juny i acompanya el «procés de reflexió del pla estratègic i ens permet articular aquesta idea de l’educació per la sostenibilitat», ha explicat la directora. El document oferirà noves propostes de visites, de tallers i de projectes col·laboratius com ara el d’“Un Museu a l’Aula” que ja treballen amb l’Institut Joan Amigó de l’Espluga i el del Morell. Carbó ha definit aquest projecte com «una proposta innovadora i pedagògicament, renovada».

ÀUDIO: Carbó explica el nou projecte educatiu

El pla estratègic i el projecte pedagògic amb els quals es treballa també transformaran el relat del Museu perquè el visitant trobi «molts relats». «Volem vincular la memòria que conserva el Museu amb les problemàtiques contemporànies», ha dit la responsable. Per exemple, abordarà les relacions entre les persones i la natura, reflexionarà sobre l’aigua o sobre les maneres de viure en els entorns rurals, endinsant-se en l’economia circular.

ÀUDIO: Carbó explica els nous relats del Museu

Amb la transformació, el Museu seguirà la línia de l’última planta de l’actual equipament. «Volem que es transformi en un petit laboratori sobre la sostenibilitat, amb més elements interactius, espais de joc i de lectura», ha descrit Gemma Carbó.

Equipament comarcal

Un altre punt que treballen és apropar el Museu a la comarca i al territori: «Hi ha un dinamisme molt interessant de molta gent jove i de molta gent gran que està intentant imaginar i somiar cap a on ha d’anar aquesta comarca i crec que el Museu s’ha de situar com un equipament capdavanter per ser un espai on es trobin tots aquests somnis i totes aquestes voluntats», ha dit Carbó, afegint que «hem de posar en valor el que el món rural pot aportar al discurs de la sostenibilitat».

ÀUDIO: Carbó diu que el Museu ha de ser un equipament capdavanter

Rehabilitar Cal Cots

Cal Cots (Foto: Arnau Martínez)

Finalment, Gemma Carbó ha explicat que un dels projectes que el MVR té al cap a llarg termini és rehabilitar la casa de Cal Cots que va adquirir fa uns anys la Fundació Carulla. Probablement serà un espai on es pugui connectar «gent emprenedora, gent que està investigant, que està creant, per oferir que ho facin al Museu, aprofitant la seva memòria».

Precisament, l’estiu del 2017, el MVR va rehabilitar una antiga séquia de rec que es troba a Cal Cots. Possiblement està datada del segle XII i ara torna a estar en funcionament abastint d’aigua l’hort i el safareig del museu.

Recupera l’entrevista a la directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó: