La manca d’infraestructures i de serveis són el handicap principal pels joves a l’hora d’arrelar-se a les zones rurals, mentre que la solidaritat i el sentiment de pertinença al territori són els aspectes més positius. Aquesta és a la conclusió a la qual han arribat institucions i joves aquest dijous després de celebrar una jornada tècnica a Blancafort.

L’administració, els joves i diversos impulsors de projectes col·lectius han intercanviat experiències i han posat en comú les condicions que afavoreixen i que debiliten l’arrelament dels joves a les zones rurals i als micropobles, és a dir, municipis amb menys de 500 habitants. La trobada ha estat organitzada pel Departament de Joventut i el d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Després de la presentació inicial de la jornada i d’un parell de ponències, els assistents s’han repartit en tres grups. Hi havia un bloc de joves emprenedors, un altre amb entitats i projectes col·lectius i un tercer amb institucions i administració. Tots ells han debatut sobre l’arrelament dels joves a les zones rurals, distribuint els arguments en un gran mural segons fossin condicions materials o simbòliques i que afavorissin o entorpissin l’arrelament.

Ajudes als pagesos joves i millora de l’accés a l’habitatge

Al final de la trobada, tots han posat en comú els punts positius i els negatius a l’hora d’establir-se en una zona rural. Els joves han destacat que cal fer una formació especialitzada per les feines que es realitzen en aquests espais. Pel que fa a l’agricultura, han reclamat la necessitat d’ajudar els joves pagesos, sobretot els que no venen d’una tradició de pagesia ja que la inversió entre maquinària i compra de terres, és molt elevada.

En un altre àmbit, han demanat millorar l’accés a l’habitatge, subratllant que no s’hi ha d’excloure aquells majors de 30 anys que van marxar a l’estranger durant la crisi i ara volen tornar, però no poden perquè ja no són considerats joves i no tenen ajudes.

Els joves també han posat de manifest la necessitat de teixir sinergies entre ells mateixos. Han sorgit propostes com crear una entitat de joves emprenedors o cooperatives. Pel que fa a les telecomunicacions, s’han mostrat preocupats pel retard en l’arribada de la fibra òptica a les zones rurals, un punt amb el qual han coincidit amb les institucions. En la mateixa línia la xarxa viària i el transport públic.

Canviar el relat de negatiu a positiu

Els representants institucionals i de les administracions han posat molt d’èmfasi en canviar el relat “negatiu de les mancances, de les limitacions i de les problemàtiques pel de les oportunitats“, ha dit la presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Maria Carme Freixa. Al mateix temps, ha afegit que “hi ha gent que enveja on vivim i n’hem d’estar orgullosos”.

ÀUDIO: Freixa diu que s’ha de canviar el relat sobre els micropobles

Igual que els joves, els càrrecs electes han incidit en què cal crear comunitat, implicar-se, ser acollidors i potenciar l’associacionisme. Un punt que han destacat molt ha estat el dels serveis bàsics: comptar amb una escola i un consultori mèdic. També han obert les portes a continuar el projecte d’escoles rurals fins als 14 anys perquè és un dels “pilars fonamentals de l’arrelament”.

La presidenta de l’Associació de Micropobles ha assegurat que “els darrers anys hi ha molta gent que vol tornar als micropobles perquè veuen una qualitat de vida que fa trenta anys veien a les ciutats”. Els micropobles “t’aporten uns valors que potser la ciutat ja ha perdut”, ha seguit.

ÀUDIO: Freixa assegura que la gent està tornat als micropobles

Un dels participants ha posat de manifest la corresponsabilitat entre administració i ciutadania: “o ho fem entre tots, o no es fa”. Per acabar, els assistents han resumit la jornada amb un concepte i alguns dels que han sortit són: il·lusió, xarxa, cooperar, solidaritat o apoderament.