L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) està duent a terme una campanya d’excavació a la Cova de Xaragalls, al terme municipal de Vimbodí i Poblet. Les primeres conclusions dels materials obtinguts indicarien que aquesta cavitat es va utilitzar com a cementiri durant l’Edat de Bronze, a la Prehistòria.

L’IPHES, que està vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, fa deu anys que treballa a Xaragalls i el 18 de febrer va iniciar una excavació nova que s’allargarà fins al pròxim 15 de març. Aquests dies estan agafant diversos elements que van trobant i després els hauran de catalogar i analitzar. De moment però, els investigadors han avançat que va ser una “cova sepulcral”, ha detallat una de les directores de l’excavació, Roser Marsal, a l’EFMR.

Ossos calcinats i ceràmiques

Hi han trobat dues evidències: d’una banda, ossos humans, i de l’altra, ceràmiques amb ossos calcinats, és a dir, incineracions. “Són contextos d’inhumacions”, ha explicat l’altre director, Alfred Suesta. La majoria de les restes ósses les han trobat remogudes. “Nosaltres fem el mateix als cementiris actuals. Aboquem els cossos i quan no tenim espai, movem els ossos”, ha indicat Marsal. No han trobat cap cos en posició anatòmica, però sí que alguns ossos estan rosegats, un signe de canibalisme.

ÀUDIO: Roser Marsal explica que els ossos estan remoguts

L’estrat que estan excavant és primari i correspondria a l’Edat de Bronze, fa 3.000 – 3.200 anys. Durant aquell període, els enterraments es practicaven a través de la incineració, dipositant les despulles i un aixovar funerari dins d’urnes.

ÀUDIO: Alfred Suesta explica com eren els enterraments

La cova està situada a prop de la creu de Castellfollit, a la carretera que enllaça el Monestir de Poblet amb Prades, dins el terme municipal de Vimbodí – Poblet. Durant molts anys, hi ha pogut accedir qualsevol, però fa poc temps, l’IPHES i el propietari de la finca han posat una reixa a l’entrada.

Turó on es troba la cova de Xaragalls (Foto: Arnau Martínez)

La cova té una profunditat d’uns 20 metres i hi ha dues cavitats principals comunicades entre si per un pas estret. A més a més, els investigadors creuen que encara hi ha cavitats per descobrir que podrien ser encara més grans. “Hi ha una seqüència de sediments cronològica molt llarga”, ha assegurat el director.

Mapa topogràfic de la cova de Xaragalls realitzat el 2010 (J.M. López – García)

La cova ha estat pertorbada

Com que durant molts anys ha estat oberta, la cova la van trobar “pertorbada”, en llenguatge científic. Marsal ha assegurat que “és un problema que es torben en molts jaciments.

ÀUDIO: Marsal explica que la cova ha estat pertorbada

Que es conegui, el primer investigador que va entrar a la cova va ser el reusenc Salvador Vilaseca. El científic parla en els seus informes de l’abundància de material ceràmic trobat, amb predomini de vasos de mida mitjana adornats. Més tard, el 1965 i fins als anys 80, membres del Museu Comarcal de la Conca de Barberà van fer una introspecció arqueològica i van catalogar diverses peces que es conserven al museu.

Deu anys d’excavacions de l’IPHES

L’any 2008, l’IPHES va accedir a la cavitat en el marc d’un projecte d’investigació sobre poblament prehistòric a les conques del Francolí, del Gaià i del Siurana, els tres rius més importants del Camp de Tarragona. Llavors es va determinar que Xaragalls és una cova natural de roques calcàries.

La campanya actual és la més significativa que ha fet l’IPHES en aquest jaciment i arriba després d’una neteja profunda de la cavitat el 2014. Els treballs es van realitzar amb una retroexcavadora i també manualment. Durant aquesta intervenció, es va detectar fins a tres entrades.

Ara, els arqueòlegs analitzaran totes les mostres que han obtingut durant aquest mes d’expedició. Asseguren que marxen satisfets i amb la il·lusió de tornar-hi i “trobar més informació sobre aquests pobladors prehistòrics de la Conca de Barberà”, ha dit la directora.