Anàvem  a arreglar les sabates al Pep Armengol (Cal Guissona), a la Plaça de la Vila. Aleshores, les sabates es feien durar anys i s’havien de reparar sovint per allargar-los-hi la seva utilitat; mitges soles, talons, punteres, recosir, posar a la “forma”, tenyir-les de nou, etc. El Pep tenia el treballador en un pis que, per arribar-hi, s’havia de pujar per unes escales amb poca claror. Va ensenyar l’ofici al Josep Bultó i nosaltres vam anar a “Cal Xanguet”, al carrer Torres Jordi, on treballava el Josep, deixeble del Pep.

A casa érem vuit i sempre teníem alguna sabata per reparar. La sabateria del Josep i la Maria tenia totes les parets folrades de capses de sabates noves, la Maria en tenia al taulell per ensenyar als clients, i a l’aparador, l’exposició de les novetats. A l’entrar al local ja veies el Josep al fons vigilant la botiga a través d’una mena de finestra enquadrada amb capses de sabates. Sempre em feia entrar perquè sabia que m’agradava veure’l treballar. M’agradava molt, també, l’olor de la pell i del llustre; em deixava rabejat de perfum. Ara bé, per espardenyes, on les tenien totes era a “Cal Sans Patrons”, i a “Cal Alls” Déu ni do també!

A “Cal Basté”, de cognom Saumell, feien tot el que necessitaven els animals, crec que en deien “guarniments”, que eren tots de cuir. Pels pagesos feien una mena de sandàlies per anar al tros també de cuir.