«El Thor és molt més que els meus ulls», defineix Meritxell Lorca. La jove espluguina es refereix així al seu primer gos pigall amb qui porta uns 15 dies convivint. En poc temps ja s’han convertit en companys inseparables i per a Lorca és una gran ajuda per millorar la seva mobilitat i recuperar la confiança per desplaçar-se de forma autònoma pel poble, malgrat la ceguesa.
ENTREVISTA: Meritxell Lorca explica l’adaptació amb el gos pigall
Complicitat i encaix serien dues paraules per definir la relació entre el Thor i la Meritxell Lorca, una connexió com la que ja hagut d’establir amb els guies que l’han acompanyat en les competicions esportives. L’espluguina assegura que «som un tàndem» i que «canvia molt el fet d’anar amb bastó a passar a fer-ho amb el gos pigall».
Lorca ha remarcat la importància d’un gos pigall per a una persona cega perquè, diu, «dona una autonomia impressionant», fins i tot per poder anar a algun lloc desconegut. De fet, amb el bastó un invident ha de guiar-se mitjançant les referències de l’entorn, amb els problemes afegits de conviure, en el cas de Meritxell Lorca, en un espai rural on, recorda, encara existeixen moltes barreres arquitectòniques.
Ara amb més confiança, Meritxell Lorca va diàriament a peu fins a l’Escola Martí Poch, el seu lloc de treball. Per als alumnes del centre de primària és ben normal que una persona invident treballi al centre i ara comprovaran com d’important és per a Lorca el gos guia.
Aquest dimarts, des del plató de Tac12, Meritxell Lorca explicarà la seva experiència amb el Thor i amb l’esport, al magazín Som-hi a les 20.30h
