Xavier Lozano

Oi tan, Rovelló! Ens hem fet grans, què et pensaves? Que ser vailet no és etern! I han passat com qui no vol la cosa 18 anys! Sabeu què és això? Tota una infantesa i adolescència. Tot una generació! Un nen Jesús que ja és Isabeló! I un Lluquet i un Rovelló que ja són pares. Tota una generació de vida! Sabeu? En aquest temps hem superat l’adolescència, ens hem enamorat, hem estudiat carreres i hem esdevingut professionals, hem tingut diferents feines i vocacions, hem perdut persones estimades i n’hem portat al món de noves, hem crescut com a persones i hem viscut experiències inoblidables. Sempre portarem el Lluquet i el Rovelló a la nostra memòria, i els vostres riures i aplaudiments al nostre cor! 

Ara ens toca donar les gràcies als que van creure en nosaltres quan només teníem 15 anys i a tots els que ens han acompanyat en aquest llarg i intens camí als Pastorets de l’Espluga! Ara és el torn de noves generacions, de nous talents i de noves il·lusions! S’agraeix cada gest, cada crítica, cada detall. Cada ‘no marxeu, home!’, cada petó d’un infant, cada abraçada i cada instant. Va de debò perquè tot té el seu moment, i ara quan toca que algú altre pugui viure en la pròpia pell aquest somni. Cal que un nou Rovelló i un nou Lluquet s’adormin de nou amb el conte de l’àvia. Cal que el nou talent tingui espai per créixer i les noves il·lusions tinguin lloc per aflorar. I ara que ja han passat algunes setmanes us ho podem assegurar, no només era un cuplet: va de debò! Fins sempre!