L’1 de gener de 1939, set avions Junker de l’exèrcit nazi van bombardejar l’Espluga de Francolí provocant la mort de 7 persones, entre les quals dues nenes. Aquest dimarts 1 de gener de 2019 se’n compleixen 80 anys. Era el tram final de la Guerra Civil espanyola quan, després del final de la batalla de l’Ebre, l’exèrcit de Franco avançava per Catalunya la conquesta final de la Guerra. A l’Espluga, 8 dècades després, encara no s’han retirat alguns dels principals símbols franquistes, especialment al Cementiri Municipal.
Els morts del bombardeig
Segons narra Jordi Roca Armengol al volum VI de la Història de l’Espluga, a les 9 del matí d’aquell primer dia del 1939 l’Espluga va patir una vintena d’impactes de les bombes llençades des de l’aire pels set avions de l’Alemanya nazi. Van morir Frederic Torruella, Eugènia Casanovas, Carme Ferrer, les nenes Trinitat Marsal i Rosa Guasch, i dues refugiades. Hi va haver 22 ferits i van ensorrar-se 35 edificis sobretot a la plaça de l’Església, el Capuig i el Castell, i a la zona de la Pedrera.
Més de 120 persones van aconseguir refugiar-se als espais habilitats a la cova del Castell, el corral del Potreta, a la plaça de l’Església i al refugi de la Pedrera.
Les tropes franquistes eren a prop. El 6 de gener van arribar a Vilanova de Prades. El dia 8 de gener es va fer la voladura de l’arsenal militar de l’Espluga.
La forta explosió es va sentir per tota la comarca i va suposar la destrucció de tot el barri de la Font Major, que tenia 24 cases. Van ensorrar-se també una trentena de cases al Capuig i moltes d’afectades al barri del Castell. També es va ensorrar el pont del ferrocarril. La nit del 9 al 10 de gener les forces franquistes ja van arribar al Molí de Guasch i es van proclamar victorioses des del balcó de la Fonda Ibèrica, a la plaça de l’Església.
La defensa de l’Espluga
L’Espluga va viure bona part de la Guerra Civil sota domini del bàndol republicà, amb episodis destacats com l’expulsió de les germanes carmelites i la destrucció de la imatge de la Santíssima Trinitat i de totes les imatges i retaules de l’església nova, que es va convertir en magatzem. El refugi del cardenal Vidal i Barraquer a Poblet va provocar el primer afusellament a l’Espluga i l’assassinat del rector. El 16 d’agost de 1936 van ser afussellats 6 espluguins al terme municipal de Vila-rodona i el 22 d’agost, el pare i el germà de Mn. Ramon Muntanyola, entre la Selva del Camp i Alcover, junt amb Agustí Roig. En motiu d’això es va erigir un monument al Cementiri Municipal, encara vigent a dia d’avui.
El 25 d’octubre de 1939 el Balneari Villa Engràcia, convertit en hospital militar, va acollir el comiat oficial de la República a les Brigades Internacionals. El maig de 1938 s’hi havien traslladat tots els refugiats de guerra que hi havia a l’Espluga. En aquell hospital hi van arribar a morir fins a 134 ferits de guerra.
L’Espluga havia projectat tres refugis antiaeris a les coves, a la plaça de l’Església i a la plaça d’en Canós. La caiguda de Lleida en mans franquistes, l’abril de 1938, va aproximar el destí final de l’Espluga. La proximitat de la línia de front, entre l’Ebre i el Segre, va fer que s’habilités la Cova de la Vila (coves del Quicall o del Xampany) com a dipòsit de municions. Des de l’Espluga i les Masies se subministrava a les agrupacions d’artilleria de l’exèrcit de l’Ebre.
Acaba la Guerra Civil van ser empresonades 75 persones de l’Espluga, la majoria pagesos, 16 van ser afusellades, entre les quals l’alcalde republicà Ricard Farré Climent, i 59 recloses temporalment.
Magnific el record possat a l’abast de tothom.