Als anys cinquanta, quan era petit vivíem a la masia del Menacho on érem masovers, a l’hivern cada any tornàvem a l’Espluga per anar a l’escola. El carrer de l’Abadia era el meu. Cada dia passava una colla de vegades per la cantonada que dona a la plaça de l’Església, on hi havia el rellotger “Cal Ibèric”.
El senyor Castells treballava a l’aparador. Muntava rellotges amb pinces i altres estris i es posava una gran lupa acoblada a les ulleres. Els nens encastàvem el nas als vidres de l’aparador embadalits de tanta precisió del rellotger. El senyor Castells portava una bata grisa fins a mitja cama i quan sortia a escombrar es posava una boina negra. Com que era petit, el veia molt gran. Des de llavors que m’agraden els rellotges mecànics