[youtube https://www.youtube.com/watch?v=WOA7CjcrtkE?rel=0&showinfo=0]
Un llibre del solivellenc Josep M. Sans Travé, exdirector de l’Arxiu Nacional de Catalunya, repassa la història de Sant Ramon de Vallbona, qui des de les terres de Poblet va traspassar la serra del Tallat fins situar-se en el que acabaria sent Vallbona, d’on va agafar el cognom i va establir un monestir cistercenc. El llibre es va presentar aquest dissabte a Montblanc el president del Museu Arxiu de Montblanc i la Conca, Josep Gomis i també l’abat de Poblet, Octavi Vilà. Ramon Vallbona era un jove eremita que habitava a la Conca de Barberà el 1150, junt amb l’ermità Poblet, qui va donar nom al monestir de la Conca impulsat per Ramon Berenguer IV.
Al llibre, a través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon va formar part inicialment del grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte Ramon Berenguer IV va concedir a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc.
Això va comportar el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon es va establir a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on va agafar el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li van ajuntar hi va organitzar una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics.
