L’Espluga de Francolí ja té nou rector, després de 3 anys d’altibaixos a la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel. Aquest dissabte prenia possessió el nou capellà, Marcus Vinicius Teixeira, un prevere d’origen brasiler que fins ara exercia a Reus. El nou capellà té la missió d’iniciar una nova etapa a la comunitat cristiana espluguina, que ha patit constants canvis des del nomenament de Mn. Evarist Gómez com a rector, el 17 de juliol de 2014, mantenint però l’anterior prevere, Josep M. Pairot, com a capellà de la Residència Jaume I. Pairot ha seguit residint a la Rectoria espluguina fins ara, que ja ha estat relegat de les funcions i haurà de marxar de l’Espluga, segons fonts parroquials. En els últims mesos, l’Arquebisbe havia delegat la pastoral de la Parròquia, de forma insòlita, a un diaca -casat i amb fills-, Mn. Estanislau Figuerola, que es convertia en el primer no prevere en gestionar una entitat parroquial a l’Arquebisbat de Tarragona. Figuerola podia fer la majoria de celebracions però requeria sempre de l’assistència d’un capellà que l’havia d’acompanyar en la consagració de l’Eucaristia, cada diumenge.
Aquesta situació ha comportat finalment el nomenament, per part de l’Arquebisbe, d’un nou rector-prevere que hauria d’estabilitzar la situació a l’església de l’Espluga. Aquest dissabte, el vicari episcopal enviat per l’Arquebisbe de Tarragona, Manel Fuentes, era l’encarregat de presentar Marcus Vinicius Teixeira com a nou rector, una cerimònia solemne a l’església Vella de Sant Miquel.
«Sóc un etern aprenent, i ho reconec sense cap mena de vergonya»
Després de l’Eucaristia, Marcus Vinicius es va dirigir a la comunitat avisant que parlaria poc, però confessant d’entrada dues característiques seves: «sóc un etern desafinat, canto malament, però sóc un etern aprenent i ho reconec sense cap mena de vergonya», deia Vinicius en el primer tram del seu discurs, en català, basant-se en el leimotiv d’una cançó brasilera. Després, en castellà, assegurava donar gràcies a Déu per haver-lo enviat «inesperadament» a un poble que fins fa poc no coneixia de res «en el mapa de la vida». Conscient, deia, que ha estat «l’esperit Sant de Déu» qui l’ha enviat. Tot i això, Mn. Marcus no és un desconegut a l’Espluga, ja que en diverses ocasions havia vingut, precisament a complir la funció de prevere en diverses eucaristies, per acompanyar Mn. Estanis Figuerola, com per exemple l’última Benedicció de Rams. Ara haurà d’adaptar-se a la seva nova residència i conéixer un nou poble que podrà començar a descobrir gràcies a la Breu Història de l’Espluga, escrita per Antoni Carreras i Jordi Roca, que ha estat el seu regal de comiat de la Parròquia reusenca on ha estat fins ara. El regal de benvinguda dels espluguins: una caixa de carquinyolis. Tot plegat en un acte que acabava amb el ball dels gegants de la Santíssima Trinitat, a la plaça de l’Església.
Discurs de Marcus Vinicius Teixeira a la seva presa de possessió a l’Espluga:
