Avui hem passejat amb l’Enric Bastart. Sí, amb «t» de Tsunami. Amb l’Enric tots els camins porten al Jazz. Com ell diu: «el jazz és una postura davant la vida». Tots estan al servei d’un objectiu, fer música. Cal respectar el torn, cada un fa la seva aportació; la resta modera protagonisme i volum, tot creant un clima de catifa i afavorint que el lluïment del solista de torn sigui reeixit.
De les classes musicals escolars en recorda la flauta. El primer repte emular a Herbie Mann amb el Battle hymn of the republic. També ens ha proposat: Abril del 74 d’en Lluís Llach, San Tropez de Pink Floyd, Light Years de Chick Corea…
Després de passar per diversos grups amb gent de la Conca, coincideix amb un joveníssim Jordi Francolí. Amb ell col·labora amb el que seria el primer disc del Jordi. Hem escoltat «La meva plaça» indescriptible les emocions, quanta bellesa.
Actualment és el baixista dels també espluguins Monk Mao. No es cansa de dir: «joves apreneu música, estudieu llenguatge musical!»