L’historiador, professor universitari i advocat espluguí Antoni Carreras ha rebut aquest dissabte en un acte solemne la Medalla de l’Espluga, una de les distincions més importants que atorga el municipi als seus ciutadans o institucions il·lustres. L’alcalde David Rovira ha estat l’encarregat de lliurar-li aquesta distinció en un marc incomparable, les Coves de l’Espluga que el mateix Carreras va redescobrir pel turisme i va convertir en el gran reclam del municipi, l’any 1994. Aquest projecte és només un dels molts mèrits que han format part de l’atorgament d’aquesta distinció, la tercera que es lliura a l’Espluga després del forjador Ramon Martí de Cal Biel i la comunitat Vedruna.

Antoni Carreras amb l'alcalde David Rovira a l'acte de lliurament de la Medalla de l'Espluga. (Foto: Xavier Lozano)
Antoni Carreras amb l’alcalde David Rovira a l’acte de lliurament de la Medalla de l’Espluga. (Foto: Xavier Lozano)

L’acte ha començat amb la lectura d’un extracte de les adhesions a l’atorgament de la Medalla que han fet autoritats i institucions destacades com la Fundació Carulla, el rector de la Universitat Rovira i Virgili -on Carreras és un dels docents més ben valorats; l’abat de Poblet, entitats com el Casal de l’Espluga, l’Associació Cultural de Grallers, Gegants i Nans, companys i amics de l’historiador, entre d’altres. Després, Filo Farré ha estat l’encarregada de glossar l’obra d’Antoni Carreras, tota la seva aportació com a investigador, historiador, professor, advocat i espluguí, i el seu caràcter i manera de ser i treballar.

L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, ha lloat la figura de Carreras en projectes destacats per l’Espluga com la recent estrenada Ruta Templera i Hospitaler, la museïtzació de les Coves de l’Espluga o la redacció de la Història de l’Espluga.

Un discurs d’oferiment: “la medalla de l’Espluga no la mereixo, és mèrit de molta gent”

L’acte ha acabat amb el discurs d’Antoni Carreras, que ha començat confessant que se sentia “incomodat” per tants elogis, però que sentia un gran agraïment per totes les persones que els han fet i l’han tingut en consideració. Carreras ha volgut posar nom i cognoms a tots els seus mèrits, començant per l’alcalde de l’Espluga en representació de tots els regidors de tots els colors polítics i Ajuntaments amb qui ha col·laborat des del 1983.

Antoni Carreras, durant el seu discurs. (Foto: Xavier Lozano)
Antoni Carreras, durant el seu discurs. (Foto: Xavier Lozano)

En referència al seu projecte insígnia, la museïtzació de les Coves de l’Espluga ha deixat clar: “és la Cova qui té el mèrit, no nosaltres”. Tot i això, ha volgut fer un especial agraïment al seu equip que des del Centre d’Estudis Local l’ha acompanyat en els seus projectes “per divulgar el Patrimoni i socialitzar la història al servei del poble, fent realitat somnis tangibles”: Ramon Rosich, Ramon Guasch, Josep M. Sendra, Filo Farré, Jordi Roca, Ramon Vidal,  Valentí Martí i Joan Roca. “Ells han estat els meus amics incansables, col·laboradors constants, treballadors, les meves mans i els ulls quan jo no hi arribava”, ha dedicat Carreras, que ha afegit: “ells són realment els que haurien d’estar aquí. Ells han fet possible aquesta trajectòria”. Per això, ha conclòs dient que creu no meréixer aquest reconeixement, i per això el volia compartir amb els seus amics.

El seu somni: l’Espluga

Antoni Carreras ha explicat que tot i no viure a l’Espluga s’ha sentit sempre  profundament vinculat a aquest poble, per vincles familiars d’infantesa i joventut, tot i viure a una gran ciutat. Segons ell, “viure lluny” l’ha apropat al poble. Un poble del qual ha volgut posar de relleu el vincle que ha fet amb molts joves vinculats al teixit associatiu i cultural, com l’ara diputat Ferran Civit, o noms que li han transmès il·lusions i sentiments d’estima cap al poble com Anna March, Enric Mercadé, Anna Garcia i Xavier Lozano -amb qui va dissenyar els nous gegants i gegantons neolítics- o Helena Rivero -amb qui va elaborar els contes dels gegants de l’Espluga.

Carreras s’ha recordat d’entitats com els Grallers o els Geganters o institucions com el Casal de l’Espluga, la Formació Permanent, Museu de la Vida Rural, la Cooperativa Agrícola -per la museïtzació del Celler, la Parròquia, amb Mn. Pere Dalmau i la comissió prorestauració de l’Església Vella, o Eusebi Majós i l’associació Història de l’Espluga que va donar orígen als volums que amb Jordi Roca narren l’evolució del municipi des dels seus orígens coneguts. De la seva col·laboració amb els diferents ajuntaments, l’historiador ha volgut destacar que mai ha mirat cap color polític: “primer he posat per davant l’Espluga, per això he col·laborat amb tothom”.

Testament vital als seus fills

A nivell famíliar, Carreras ha agraït la comprensió que han tingut cap a ell pel seu vincle perseverant cap a l’Espluga, el suport que li han donat, i els ha demanat perdó per quan no hi ha pogut ser i l’han necessitat. Als seus fills, Elisa i Antoni, Carreras els ha demanat que mantinguin l’estima pels seus orígens, que conservin les seves arrels espluguines, i en facin bandera: “és una mena de testament vital que us deixo”, els ha advertit. Les paraules finals de l’historiador han estat profundes: “el meu gran somni ha estat l’Espluga, m’he vinculat al poble en cos i ànima, m’he fet meu el seu paisatge i les seves entranyes”, ha conclòs emocionat.

Discurs íntegre d’Antoni Carreras (Descarrega’l):